(Camarasa, Noguera)
Jaciment del paleolític mitjà. És situat al peu del cingle de la Cascalda, uns 30 m per sobre del Segre, prop de Sant Llorenç de Montgai.
S’hi han documentat un mínim d’onze ocupacions de curta durada, i les restes més importants trobades són una llar de foc entorn de la qual s’ha recuperat material arqueològic dispers en una superfície d’uns 25 m2 i sense zones especialitzades.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1789 a Antoni d’Oriol i de Montagut (Tortosa 1752 – 1801), regidor de Tortosa (1793).
Passà als Juez-Sarmiento, als León, als Rodríguez de Valcárcel, comtes de Pestagua, i als Núñez-Robres.
(la Roca del Vallès, Vallès Oriental, segle XV – segle XVIII)
Títol senyorial concedit el 1468 a Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat, sobre la senyoria del castell de la Roca.
Passà el 1604 als Sentmenat, que es cognominaren de Torrelles-Sentmenat.
Des del principi del segle XVIII el títol roman vacant.
(Osona)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer.
(Bages)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Fruitós de Bages.
(Catalunya, segle XX – )
Títol concedit el 1910 al senador Juan Nepomuceno Pérez-Seoane y Roca de Togores, en record de la senyoria dels Roca de Togores sobre Riudoms.
Continua en la mateixa família.
(Calldetenes, Osona)
Antiga domus o casa forta de l’antic poble de Sant Martí de Riudeperes.
Situada a la dreta de la riera de Sant Julià (dita antigament riu de Peres, nom derivat de riva Petrarum), prop de la canongia de Sant Tomàs de Riudeperes.
El llinatge Riudeperes s’extingí el segle XV.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Pere de Riudebitlles.
(Montmaneu, Anoia)
Antic priorat (Sant Jordi de Riquer), al límit amb la Segarra, vora el poble de Montfar.
És esmentat des del 1221 com a priorat de l’orde de Sant Jordi d’Alfama; abans ja hi havia hagut el lloc i la fortalesa de Riquer (1176).
Fou suprimit el segle XV en fusionar-se l’orde de sant Jordi amb el de Montesa.
Hi ha restes de l’església i d’una torre rodona.
(Catalunya, segle XIII – 1718)
Antiga demarcació administrativa.
Fou creada amb una part de l’actual comarca del Ripollès, car no comprenia la vall de Ribes, que formava una sots-vegueria autònoma, dependent de la vegueria de Cerdanya i després de la de Camprodon, ni la vall de Sant Joan, a partir del torrent de Ribamala, que depenia de la vegueria de la Ral.
S’hi incloïen els termes de Ripoll i Campdevànol, tot el gran terme de la Guàrdia del Ripoll, Mogrony i Mataplana. També hi foren inclosos, a partir de la creació del comtat d’Osona (1356), els termes de Sora i de Besora.
No tingué veguers específics i era regit pels veguers d’Osona, els quals eren també veguers o sotsveguers de la Ral, raó per la qual la divisió administrativa de la comarca era més fictícia que real.
Els darrers temps, fins el 1718, formà part de la vegueria de Camprodon.
