Arxiu de la categoria: Història

Visitació, Obra de la

1 Resposta

(Barcelona, 1923 – )

Congregació de beneficència (Obra de la Visitació de la Mare de Déu). Fundada per Josep M. d’Alòs i de Dou i aprovada pel bisbe Ramon Guillamet el 1923. El 1954 rebé l’aprovació de Roma com a organització de dret diocesà.

Té com a finalitats la visita, el socors i l’assistència gratuïta als malalts pobres en els seus domicilis o bé en residències de convalescència pròpies de la congregació.

Les seves afiliades es divideixen en religioses, agregades, visitadores, sòcies i protectores. Té una junta directiva central i grups parroquials, formats pel rector i una delegada de la junta central.

Compta amb 48 grups parroquials, i té cases de convalescència a l’Ametlla del Vallès, Terrassa, Rubí i la colònia Güell.

Vinyet, el -Tarragona-

Deixa un comentari

(Tarragona, Tarragonès)

Antic santuari de la Mare de Déu del Vinyet, al límit amb l’antic terme de la Canonja, dins la partida del clot del Vinyet.

Fou destruït el 1644, durant la Guerra dels Segadors.

Vinfaro

5 Respostes

(Alfés, Segrià)

(o Binfaro) Despoblat, antiga masia i poble, al nord del terme, a la dreta del riu Set.

Ha perdurat fins al segle XX una interessant creu de terme, gòtica, i les restes de l’antic castell de Vinfaro, del qual depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona. Aquests llocs, que havien pertangut als Romeu de Lleida i als Montagut de València, foren adquirits el 1516 per la família Remolins, i el 1628 passaren als Riquer, marquesos de Benavent.

Al començament del segle XVIII ja era despoblat.

Vinatesa, comtat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XX – )

Títol concedit el 1912 a Miquel Agelet i Besa, advocat, diputat liberal a les corts per la província de Lleida, senador vitalici i comissari regi de foment a Lleida. Continua en la mateixa família.

El seu germà Antoni Agelet i Besa també fou diputat i cap del partit liberal a Lleida, obtingué del govern el ferrocarril a través de la Noguera Pallaresa i el 1868 havia estat membre de la Junta Revolucionària de Lleida.

Vilomara

1 Resposta

(el Pont de Vilomara i Rocafort, Bages)

Primitiu nucli del poble del Pont de Vilomara, cap del municipi.

Antiga vil·la rural, esmentada el 982, s’hi aixecà abans del 1272 una capella dedicada a Santa Maria Magdalena, servida per donades el segle XIV. Pertanyia a la demarcació civil i parroquial de Rocafort.

En crear-se la nova parròquia del Pont de Vilamara, entorn del 1870, s’abandonà l’antiga església romànica (segle XII) de Vilomara, i entorn seu es construí l’actual cementiri del Pont de Vilomara.

Villota de Sant Martí, marquesat de la

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XX)

Denominació donada el 1922, pel papa Pius XI, al títol vitalici de marquès que Benet XV havia concedit el 1921 a Isidra Pons i Serra, vídua de Sebastià Pascual i de Bofarull, en record de la seva àvia, la serventa de Déu Dorotea de Chopitea i de Villota.

Víllec i Estana

10 Respostes

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya) 

Antic municipi, agregat (1970) a l’actual. Comprenia dos sectors separats del Montsec de Béixec i el tossal de Víllec (units a través del coll de Víllec), i les valls dels rius de Bastanist (o riu de Víllec) i d’Estana.

El centre del municipi era el poble d’Estana, i comprenia, a més, els pobles de Víllec i Béixec i el santuari de Bastanist.

Villafáfila, tractat de -1506-

Deixa un comentari

(Villafáfila, Castella, 27 juny 1506)

Acord entre Ferran II el Catòlic i el seu gendre Felip el Bell. En aquest tractat Ferran, cedint a les pressions del seu gendre i de la noblesa castellana, renuncià al govern de Castella.

La regència fou assumida per Felip el Bell, però la seva mort deixà sense efecte el tractat i Ferran la recuperà.

Vilaverd -Berguedà-

Deixa un comentari

(Castellar del Riu, Berguedà)

Antic lloc, al límit amb el de Guíxers (Solsonès), entre Llinars de l’Aiguadora i Montcalb, damunt el pla de les Moles.

En resta l’església de Sant Salvador, propera a la masia de la Costa de Vilaverd.

Vilatorta *

Deixa un comentari

(Osona)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Julià de Vilatorta.