(Bages)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Joan de Vilatorrada.
Vilatorrada de Cardener *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Història
Vila-salva
(Montblanc, Conca de Barberà)
(o Duesaigües) Antic nucli de població, precedent de la vila de Montblanc.
Fundat el 1155 per ordre de Ramon Berenguer IV, al pla entre el Francolí i el riu d’Anguera, el qual, en traslladar-se, el 1162, per ordre d’Alfons I, a l’altra banda del Francolí, prengué el nom actual.
Vila-romà *
(o Vilarromà) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Palamós.
Vila-romà
(Palamós, Baix Empordà)
Antic castell i parròquia (Santa Eugènia de Vila-romà), situats al sector muntanyós del nord-oest del terme (darrers contraforts de les Gavarres). Les restes del castell s’aixequen aturonades damunt el santuari de Bell-lloc.
El lloc de Vila-romà és esmentat ja el 1161, i el castell no apareix fins al segle XIII, que fou propietat de la mitra de Girona (fou destruït el 1812 pels francesos).
La parròquia de Santa Eugènia (que hom situa a l’actual capella de la Pietat) fou traslladada els primers anys del segle XVI a l’església de Sant Joan de Palamós, nom que acabà adoptant el municipi a que donà lloc, i que formà part de la batllia i després comtat de Palamós.
Vilarnau -Alt Penedès-
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès)
Antiga domus o casa forta, a l’indret conegut modernament pel molí del Racó.
Existia ja el 1196, que el bisbe autoritzà al construcció al seu costat d’una capella de Santa Maria, que es trobava en ruïnes el 1508.
Fou reedificada poc després, i tornà a constar com a ruïnosa el 1791.
Vilarestau
(Centelles, Osona)
Antiga demarcació i església (673 m alt), sufragània del municipi, situada al pla de la Garga, entre els masos de l’Ollic i el Cerdà de la Garga.
Entre els anys 1094 i 1097 s’hi aixecà una església dedicada primer a santa Maria i més tard a Santa Magdalena, que fou sufragània de Centelles fins el 1868, i després passà a ésser-ho de Sant Martí de Centelles.
Fou abandonada al principi del segle XX, i el culte es traslladà a la capella de Santa Magdalena del mas Cerdà. De la primitiva resten importants ruïnes.
Vilardell -Ripollès-
(les Llosses, Ripollès)
Antic terme i masia, situada a l’extrem septentrional del terme, als vessants orientals de la serra del Catllar.
Fou centre d’una antiga batllia de sac del monestir de Ripoll, i és coneguda des del 1117.
Ha donat nom al molí de Vilardell i a la riera de Vilardell, afluent per l’esquerra de la de les Llosses.
Vilardanó
(Ripoll, Ripollès)
Antic terme i masia, de l’antic terme de la Parròquia de Ripoll, prop del Ter, al sector meridional del terme.
És esmentada des del 890, que els seus delmes foren adjudicats a Sant Pere de Ripoll.
Rebé el nom del terratinent i jutge Daniel, molt vinculat al comte Guifré I, que actuà per les valls ripolleses entre el 879 i el 885.
Vilanova de Segarra *
Nom adoptat el 1937 per a l’antic municipi de Sant Antolí.
Vilanova, comtat de
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit, per l’emperador Carles VI, el 1719 al tinent coronel Josep de Vilanova i de Guitard (mort el 1730).
El succeí la seva filla Maria Teresa de Vilanova i de Salis-Soglio, que entrà al convent de Sankt Jakob de Viena amb el nom de sor Segimona.
El 1926 fou rehabilitat, al·legant un parentiu transversal, pel genealogista Ramon de Rosselló i Donato.
