(País Valencià, segle XVII – )
Títol, concedit el 1604 a Gaspar Mercader i Carròs, vuitè senyor de Bunyol, Setaigües, Iàtova, Alboraig, Mirabonell i Macastre (Foia de Bunyol) i batlle general del Regne de València.
El títol passà als Milà d’Aragó, als Roca, als Mercader i als Santonja, marquesos de Villagracia.
El vincle de Bunyol havia estat fundat el 1467 per Berenguer Mercader i Miró.
(els Angles, Capcir / Angostrina, Alta Cerdanya)
Antic aiguamoll de gran extensió, situat a la capçalera de la Tet, entre el Carlit i el roc d’Aude.
Juntament amb els aiguamolls de la Bulloseta i la bassa dels Ànecs formava el grup de les Bulloses.
Després de la construcció (1902) d’una resclosa de 350 m de longitud, 15 d’amplària a la base i 20 d’alçària, ha esdevingut el gran pantà de la Bullosa.
Antic lloc. Esmentat encara el 1698 dins la batllia reial de Peratallada.
Despoblat, a l’antic vescomtat de Vilamur, situat vora el poble, habitat encara el segle XIV.
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Forma antiga de la vénda de Labritja.
(la Guingueta d’Ix, Alta Cerdanya)
Nom donat per l’administració francesa al poble de la Guingueta a partir del 1815, a la caiguda de Napoleó, en honor de Maria Teresa Carlota, duquessa d’Angulema, filla de Lluís XVI, amb motiu de la visita del duc d’Angulema i coincidint amb el trasllat de la capitalitat del municipi d’Ix a la Guingueta.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Veure> Sant Martí de Bosquerons (església desapareguda).
(País Valencià, segle XVII – )
Títol senyorial concedit el 1688 a Francesc Martínez de Vera i Bosc, senyor de Busot.
Passà als Bosc (1770), als Baillo de Llano, als Canicia i als Rojas.
La grandesa d’Espanya fou conferida el 1897 a Josep de Rojas i Galiano, diputat i senador.
(País Valencià, segle XIII – )
Jurisdicció feudal, donada per Jaume I de Catalunya el 1254 a Eiximèn Peris d’Arenós i confirmada el 1626 a Pere Boil d’Arenós, primer marquès de Boil.
Passà després als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide.
(Borriana, Plana Baixa, juny 1094)
Pacte d’ajuda mútua establert entre el Cid i Pere I d’Aragó i Navarra, poc temps després de la caiguda de València a mans del primer, com a defensa contra els almoràvits, que posteriorment foren vençuts a la batalla de Bairén (1097).
Dades dels Països Catalans 