(Aielo de Malferit, Vall d’Albaida)
Antiga alqueria islàmica, després morisca, al vessant meridional de la serra Grossa.
(Aielo de Malferit, Vall d’Albaida)
Antiga alqueria islàmica, després morisca, al vessant meridional de la serra Grossa.
Jurisdicció feudal, centrada en el castell de Cabrenys, que depenia del vescomte de Castellnou.
Fou senyorejada pels Serrallonga, dits també Cabrenys, i passà per matrimoni (1313) als Rocabertí.
Antic nom del poble de Cabó.
Turó (587 m alt), situat al nord-oest de la ciutat, on han estat trobades les ruïnes d’un poblat de l’edat del bronze, un dels més grans de la zona meridional del País Valencià, probablement del grup d’El Argar.
Excavat parcialment per Josep Maria Soler i Garcia, entre les troballes, conservades al museu de Villena, sobresurt un tresor d’objectes d’or, aproximadament contemporani del tresor de Villena.
(Guardamar del Segura, Baix Segura)
Necròpolis ibèrica del municipi. Fou utilitzada entre el principi del segle V aC i la segona meitat del segle IV aC.
S’hi han excavat 94 tombes, totes d’incineració, que han aportat un important conjunt de materials, entre els quals destaquen ceràmiques àtiques i fragments d’escultures, principalment de toros, així com la Dama de Cabezo Lucero.
Antiga quadra. Formà part, el segle XIX, de l’antic municipi de Riudovelles.
(València, segle XIX)
Cos policíac de la ciutat, organitzat pel general Francisco Javier de Elío després de la Guerra del Francès per tal de combatre els roders o bandolers.
Veure> Sant Joan de Bauçols (antiga església).
Altre nom de l’antic terme de Bomburguet.
(Illes Balears, segle XIV)
Títol, concedit el 1349 per Jaume III de Mallorca a Aitó de Grimaldi, que fou l’únic que el portà.