(Aielo de Malferit, Vall d’Albaida)
Antiga alqueria islàmica, després morisca, al vessant meridional de la serra Grossa.
Cairent -Vall d’Albaida-
3 Respostes
Arxiu de la categoria: Història
Cabrenys, baronia de
Jurisdicció feudal, centrada en el castell de Cabrenys, que depenia del vescomte de Castellnou.
Fou senyorejada pels Serrallonga, dits també Cabrenys, i passà per matrimoni (1313) als Rocabertí.
Caboet -Alt Urgell- *
Antic nom del poble de Cabó.
Cabezo Redondo
Turó (587 m alt), situat al nord-oest de la ciutat, on han estat trobades les ruïnes d’un poblat de l’edat del bronze, un dels més grans de la zona meridional del País Valencià, probablement del grup d’El Argar.
Excavat parcialment per Josep Maria Soler i Garcia, entre les troballes, conservades al museu de Villena, sobresurt un tresor d’objectes d’or, aproximadament contemporani del tresor de Villena.
Cabezo Lucero, necròpoli de
(Guardamar del Segura, Baix Segura)
Necròpolis ibèrica del municipi. Fou utilitzada entre el principi del segle V aC i la segona meitat del segle IV aC.
S’hi han excavat 94 tombes, totes d’incineració, que han aportat un important conjunt de materials, entre els quals destaquen ceràmiques àtiques i fragments d’escultures, principalment de toros, així com la Dama de Cabezo Lucero.
Cabestany -Urgell-
Antiga quadra. Formà part, el segle XIX, de l’antic municipi de Riudovelles.
Butoni, ronda del
(València, segle XIX)
Cos policíac de la ciutat, organitzat pel general Francisco Javier de Elío després de la Guerra del Francès per tal de combatre els roders o bandolers.
Bussols *
Veure> Sant Joan de Bauçols (antiga església).
Burguet * -Alt Camp-
Altre nom de l’antic terme de Bomburguet.
Bunyola, vescomtat de
(Illes Balears, segle XIV)
Títol, concedit el 1349 per Jaume III de Mallorca a Aitó de Grimaldi, que fou l’únic que el portà.
Dades dels Països Catalans 