(Navàs, Bages)
Poble, situat a l’esquerra de la riera del Mujal, afluent del Llobregat per la dreta, la qual neix a Viver i desemboca a Balsareny.
L’església parroquial és dedicada a la Santa Creu.
Antiga quadra, el 1358 era possessió de la ciutat de Manresa, que la vengué el 1370 als Peguera, després senyors de Castelladral.
(Alt Empordà)
Antic braç de la Muga que des de Castelló d’Empúries es dirigia a la badia de Roses, al grau de la Muga, al nord de l’actual desembocadura; unia dos estanys pròxims a l’estany de Castelló.
Amb el dessecament d’aquesta zona, la Mugueta ha estat circumstancialment capturada com a afluent.
(Vallespir / Alt Empordà)
Riu pirinenc (65 km), que neix al pla de la Muga, a prop dels 1.200 m alt, a la divisòria entre les dues comarques, frontera que delimita fins que penetra a l’Alt Empordà, comarca que travessa en direcció nord-oest – sud-est, formant el sector septentrional de la seva plana al·luvial, desemboca al golf de Roses.
Els principals afluents per l’esquerra són l’Arnera i el Llobregat d’Empordà, tan cabalós com la Muga, i per la dreta, el Manol.
Té una conca de 158 km2, el cabal absolut és de 8 m3/segon. Presenta règim pluvial en tot el seu recorregut, excepte al seu curs alt, on acusa una lleu influència nival. Màxims equinoccials (maig i desembre) i estiatge d’agost.
A la plana al·luvial s’aprofita per al regatge i per a la producció d’energia elèctrica (pantà de Boadella).
(Lles, Baixa Cerdanya)
Petits estanys del vessant dret de la vall de la Llosa, separats dels de Vallcivera pel pic de la Muga (2.860 m alt), al nord-est de la tossa Plana de Lles.
(o els Motllats) Calma de les muntanyes de Prades, de l’alineació de la Mussara, esglaonada damunt el Camp de Tarragona.
Ocupa uns 6 km en direcció nord-sud i 3 km en direcció est-oest, i l’altitud depassa el miler de metres.
És formada per un capell de calcàries i de margues juràssiques (del Liàsic) i cretàcies, damunt un sòcol paleozoic de llicorella.
(Palol de Revardit, Pla de l’Estany)
Poble, situat a la part occidental del terme, a l’esquerra de la riera de Riudarenes, vora el puig de Sant Dalmau.
La seva església (Sant Martí) és d’origen romànic, però molt modificada.
(Barcelona, 22 juny 1970)
Jardí monogràfic de cactàcies, suculentes i plantes subtropicals situat a Montjuïc. Consta de més de 600 espècies procedents de tots els continents.
A l’hivern hi floreixen els àloes sud-africans, a la primavera les aïzoàcies hi formen catifes de color els dies de sol, cap a l’estiu floreixen i fructifiquen els cactus, i a la tardor hi apareix la brillantor dels fruits de les palmeres.
La seva orientació i la proximitat de la mar fan que sempre hi hagi un parell de graus més de temperatura que a l’entorn, la qual cosa permet el cultiu de plantes de llocs molt més càlids.
(Fogars de Montclús, Vallès Oriental)
Poble (410 m alt) i cap del municipi. Situat al vessant meridional del Montseny, al peu del turó de l’Home. Poblament disseminat.
Església romànica de Sant Martí, consagrada el 10 d’octubre de 1104.
(Das, Baixa Cerdanya)
Poble (1.165 m alt), situat damunt la Valirota, aigua avall de Das.
L’església parroquial (Santa Maria) és esmentada ja el 839; un primitiu edifici fou destruït pels albigesos el 1198; l’actual, romànic, conserva restes de pintures murals, molt perjudicades per l’incendi del 1936.
Un peculiar frontal romànic, amb passatges de la vida de la Mare de Déu, és al Museu d’Art de Catalunya.
Fou possessió del monestir del Canigó.
El poble formà part del municipi d’Urtx fins el 1859.
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Estany glacial, a la capçalera del Flamicell, aigua amunt de l’estany de Castieso.
És dominat, al nord, pel pic Morto (2 901 m), entre els de Sobremonastero i de Subenuix, a la línia de crestes que separa la vall Fosca de la d’Espot.
