(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Conca de la vall de Boí, estesa des del pic de les Mussoles (2.876 m alt) i del cap de Reguera (2.802 m), a la línia de crestes que separa aquesta vall de la vall Fosca.
És drenada pel barranc de les Mussoles, que alimenta l’estany de les Mussoles (2.344 m alt), afluent, per la dreta, de la ribera de Llacs, tributària de la ribera de Sant Nicolau.
(Lles, Baixa Cerdanya)
Poble (1.305 m alt) de l’antic municipi de Músser i Arànser, situat damunt la riba esquerra del riu d’Arànser, a la carena granítica que separa la Cerdanya de l’Alt Urgell.
L’església parroquial (Santa Maria) és d’origen romànic.
El lloc és esmentat ja el 839. L’antic castell de Músser fou del vescomtat de Castellbó.
(Alt Camp / Baix Camp)
Alineació de la Serralada Pre-litoral, al Camp de Tarragona, formada per dos sectors: al nord, la plataforma de la Mussara, primer graó de les muntanyes de Prades, i, al sud-est, un branc que s’endinsa pel Baix Camp fins al puig d’en Cama (717 m alt.), esquistós, enllà del coll de la Batalla (468 m alt.).
La plataforma estricta, paral·lela als Motllats i al sud d’aquests, és formada per quatre pisos estratigràfics aparents en el paisatge, que culmina a 1 055 m alt, al pic de la Mussara.
La vegetació, relativament humida (botjars, alzines i roures), és afavorida per les boires persistents “de mar” i “de riu” (l’Ebre).
(Vilaplana, Baix Camp)
Despoblat (980 m alt), situat al límit amb el Priorat.
Fins el 1961 formà un municipi que ocupava el centre de la plataforma de la serra de la Mussara, a les muntanyes de Prades, i el sector sud dels Motllats.
L’antic poble, abandonat definitivament des del 1959, és damunt els cingles de les Airasses. Les cases són en estat ruïnós, com també ho és el xalet de les Airasses, que el 1926 hi bastí el Centre Excursionista de Catalunya. L’església parroquial era dedicada a sant Salvador.
El lloc és d’origen islàmic i formava part del valiat de Siurana.
(Gavà, Baix Llobregat)
Albufera del delta del Llobregat, entre l’autovia de Castelldefels i la mar.
Sembla ésser residu d’una maresma tancada per un cordó litoral; té tendència al terraplenament per les serres litorals.
(Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà)
Antic municipi (18,21 km2, 881 m alt), annexat el 1972 a l’actual. El nou municipi rebé oficialment el nom de Castell de Mur.
Era centrat per l’església parroquial de Santa Maria, església de l’antiga i important pabordia i col·legiata de Mur, prop de l’antic castell de Mur, esmentat ja el 1044, de planta triangular, que conserva uns quants murs i la robusta torre de l’homenatge. Fou centre de la baronia de Mur.
El municipi comprenia, a més, els pobles i llocs, alguns ja despoblats, del Meüll, Santa Llúcia de Mur, Collmorter, Vilamolat de Mur, Alberola, Vilaplana, el Mas de l’Hereu, Puigmaçana i les Esplugues.
(Osona / Ripollès)
Massís muntanyós del Prepirineu meridional oriental, que separa les conques altes del Ter (Ripollès) i el Llobregat (Lluçanès i angle nord-oest de la plana de Vic).
És un anticlinal on alternen els gresos i les margues eocèniques, que continua, a la dreta del Ter, el de la serra de Bellmunt.
Culmina a 1.059 m alt (tossal dels Munts) i en deriva, al sud, la serra de Sobremunt.
(Muntanyola, Osona)
Poble, situat al sector de la plana de Vic, entre Malla, Tona i Muntanyola.
L’església parroquial de Sant Esteve, en part romànica (segle XII), és esmentada ja el 929.
Resten, sobre el mas Castellar, les ruïnes de l’antic castell de Múnter, esmentat el 939, que fou de diversos senyors, fins que el segle XIII passà a les mans dels Brull, i el XV a les dels Alta-riba i llurs successors els Clariana i Sentmenat (creats comtes de Múnter el 1698).
El 1840 fou annexat al municipi actual.
(Garrotxa)
Nom tradicional del sector més muntanyós i més humit de la diòcesi (i regió) de Girona; la zona d’Olot (però no la baixa Garrotxa) i, sovint, també, la vall de Camprodon.
Aquesta designació fou donada per Norbert Font i Sagué el 1897 a la comarca d’Olot.
(Castellví de la Marca, Alt Penedès)
(o l’Almúnia) Poble (193 m alt) i cap del municipi, situat al sud del terme, vora la riera de la Múnia, afluent, per la dreta, del riu de Foix.
