(Argentona, Maresme / la Roca del Vallès, Vallès Oriental)
Depressió de la Serralada Litoral (anomenada serra de Parpers en aquest sector) entre la serra d’Ametlla (430 m alt) i el turó dels Castellans (378 m alt), al límit dels dos municipis.
Hi passa la carretera de Granollers a Mataró.
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, situat al nord del terme, a la dreta del Fluvià, i dividit en els dos nuclis (a 1 km de distància) anomenats Parets de Dalt i Parets de Baix.
El lloc és esmentat ja el 925. Formà part de la baronia de Vilademuls.
De l’església parroquial de Santa Llogaia depenia la de Galliners.
(la Jonquera, Alt Empordà / el Pertús, Vallespir)
Coll de l’Albera (568 m alt), a ponent del turó on s’alça el castell de Bellaguarda, per on passava el camí de Barcelona a Perpinyà, que es desplaçà després al coll del Pertús.
Prop seu s’alçava l’antic priorat del Coll de Panissars, i hi tingué lloc la famosa batalla del coll de Panissars.
(Terra Alta)
Alineació orogràfica del Sistema Mediterrani, que s’estén paral·lela a la costa en direcció sud-oest – nord-est.
Limita, pel sud, amb el riu Canaleta, afluent de la dreta de l’Ebre, i pel nord amb la serra de Cavalls.
Aconsegueix una altura de 709 m al puig Cavaller.
(Montmaneu, Anoia)
Poble, prop de la carretera de Barcelona a Lleida, al coll de la Panadella, depressió de la serralada que separa les conques del Llobregat i del Segre, límit de la Depressió Central.
És un dels passos més difícils en les comunicacions entre Lleida i Barcelona.
Al peu de la carretera, al costat de l’Hostal Vell, ha sorgit un petit nucli d’hotels de carretera.
(Castellar de la Ribera, Solsonès)
(o Pampe) Despoblat (764 m alt), situat als vessants orientals de la serra d’Oliola, a l’esquerra del barranc de Coscollola.
L’església parroquial de Santa Margarida (la nova església és del 1806) era annexa de la de Sant Julià de Ceuró; és esmentada ja el 839.
Queden restes de l’antic castell de Pampe, que pertangué a la canònica de Solsona (segles XIV-XV) i al ducat de Cardona (segle XVIII), i una casa senyorial.
(Pallars Sobirà)
Riu de la vall d’Àssua.
Neix al terme de Llessui, al vessant meridional del Montsent, i després de passar per Saurí, Bernui i Altron, i sota Llessui, la Torre i Sorre, s’uneix al Berasti i forma el riu de Sant Antoni.
(Massoteres, Segarra)
Poble (o de Grissona, o Palouet), vora el límit amb el de Torà, al vessant septentrional de les costes de Palou (637 m alt), que separa la vall del Llobregós del pla de Guissona.
La seva església parroquial (Sant Jaume) depèn de Talteüll.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble (517 m alt), situat damunt l’altiplà que separa les riberes del Llobregós i de Sió.
La seva església parroquial és dedicada a sant Ponç i a sant Florenci.
Pertanyia a la jurisdicció del bisbe d’Urgell.
(Vidrà, Ripollès)
Veïnat i antic terme, als vessants del puig Palou (1.431 m alt), contrafort meridional de la serra de Milany.
Té el seu origen en una vil·la rural, esmentada ja el 960 a l’acta de consagració de la parròquia de Vidrà.
Resten actualment els masos de Palou Gran i Palou Xic.
