(el Pont d’Armentera, Alt Camp)
Barri, a l’esquerra del Gaià, el 1981 se segregà del municipi d’Aiguamúrcia.
Arxiu de la categoria: Geografia
Planès de Rigard
Poble (1.207 m alt), fins al 1967 del terme de Toses, situat a l’esquerra del Rigard, vora la carretera de Ribes de Freser a Puigcerdà (on hi ha l’hostal de Planès).
Té una interessant església romànica, que depenia de la parròquia de Nevà.
Planes, les -Barcelona-
(o les Planes de Vallvidrera) Sector residencial i d’esbarjo de la ciutat, situat al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de la carretera de Barcelona a Sant Cugat del Vallès.
L’hàbitat, format per casetes unifamiliars, és dispers i és lloc d’estiueig i de segona residència de la menestralia. En són característics els establiments de menjar amb coberts a l’aire lliure i les esplanades per a jocs.
Sorgí a partir de la construcció i inauguració de la línia del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i a Terrassa (1917), que hi té estació.
Té una capella agregada a la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, municipi al qual pertangué fins el 1898, que fou agregat a Sarrià. És afectat pel túnel de Vallvidrera.
Plandogau
(Oliola, Noguera)
Poble (471 m alt) (o Pladogau), vora el límit amb el terme de Cabanabona.
La seva església depèn de la parròquia de Ponts (depengué fins al segle XIX del terme forà de Ponts).
Prop seu hi ha el llogaret de Gratallops i les caseries de Casanova, la Garriga i Masbrú.
Plana d’en Tarrida
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de l’antic municipi d’Horta, que es creà a partir de la fundació de l’església parroquial de Sant Joan (1260), al voltant de la riera d’Horta.
Format per casetes unifamiliars, en part fou enderrocat parcialment a començament del segle XX.
Plana d’en Lledó, la
(Mollet del Vallès, Vallès Oriental)
Barri, a l’oest del nucli urbà, entre la carretera de Mollet a Gallecs i el ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.
Sorgí el decenni del 1960 amb l’edificació de blocs d’escassa qualitat i de cases unifamiliars. És deficitari en equipaments urbans.
Plana del Pintor, la
Barri perifèric, al nord del centre urbà, format per cases d’autoconstrucció. El torrent del Capellà el separa de Ca N’Oriac.
Sorgí a partir de l’onada immigratòria del decenni del 1950 i és fortament deficitari en els principals equipaments urbans.
Plana de Cruanyes, la
(Riudaura, Garrotxa)
Gran masia, a l’esquerra del torrent de la Plana, afluent de capçalera del Ridaura.
És esmentada ja el 858, a l’acta de consagració de la parròquia de Ridaura.
Hi ha l’església de la Mare de Déu dels Dolors.
Plana, la -Pallars Jussà-
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Caseria, fins el 1970 del terme de Mont-ros, a la vall Fosca, a l’esquerra del Flamicell, sota Beranui.
La seva església és el santuari de la Plana, on és venerada la Mare de Déu de la Plana.
Hi ha la central hidroelèctrica de la Plana, amb una potència instal·lada de 5.000 kW/h i una producció mitjana de 21 milions de kW/h, que aprofita l’aigua canalitzada des de la central de Molinos, per l’esquerra del Flamicell.
Plana, la -Barcelonès-
(Esplugues de Llobregat, Barcelonès)
Barri de caràcter mixt d’habitatge i industrial, situat al sud-oest del centre urbà, al lloc conegut abans per la plana de can Valls, a la vora i a sota de la carretera de Cornellà a Fogars.
Sorgí durant el primer terç del segle XX en forma d’urbanització i com a centre residencial i d’estiueig burgés i menestral. Hi ha localitzat el mercat municipal del mateix nom.
