(Amposta, Montsià)
Poble agrícola, creat pel Instituto Nacional de Colonización amb el nom de Villafranco del Delta, en la zona d’arrossars del delta de l’Ebre.
Inicialment, una part de la caseria es trobava dins el terme de Sant Carles de la Ràpita.
Barri de la ciutat, situat al nord-est de la ciutat, a 5 km del centre. S’estén a banda i banda de la carretera de Polinyà, una mica més enllà del santuari de la Salut de Sabadell.
Una gran part dels habitatges foren construïts pels propis residents al començament dels anys 1950. Els terrenys eren d’un sol propietari, que els anà venent les parcel·les a terminis.
Segons el pla general d’urbanisme vigent no s’hi podia edificar, prohibició que encara es manté, cosa que impedeix el creixement del barri.
Quasi tot el terreny té un fort pendent, els carrers no són asfaltats i hi manca, a més, la majoria dels serveis urbanístics.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de la ciutat, correspon a la part marítima de l’antic terme de Sant Martí de Provençals, situat entre el parc de la Ciutadella i el terme de Sant Adrià de Besòs.
Antiga zona de maresmes, es desenvolupà com a conseqüència del creixement industrial de Barcelona i es convertí en una de les primeres zones industrials de la ciutat.
Un dels seus carrers més importants és l’antiga carretera de Badalona, avui carrer de Pere IV, i el centre del barri és constituït per la Rambla o Passeig del Triomf.
Amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics del 1992, s’hi efectuà la urbanització de la façana marítima, per construir-hi la vila olímpica.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Llogaret, al nord-est d’Aguiló, dins l’antic terme del castell de Queralt, a la capçalera de la riera de Clariana.
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Poble (1.233 m alt), fins al 1970 del terme de Mont-ros, situat al sud d’aquesta població, de la qual parròquia depèn l’església de Sant Miquel, a la dreta del barranc de Campos, al peu del tossal de Sant Quiri.
(Castellar de N’Hug, Berguedà / Toses, Ripollès)
Cim (2.031 m alt) de la serra que, a ponent de Mogrony, separa la vall de Ribes de la de Lillet, entre els colls de la Creueta i de Castellar.
(Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)
(o les Cases Noves, o Sant Genís de Plegamans) Poble i cap del municipi
Format al segle XIX a l’esquerra de la riera de Caldes, sota el turó i actual nucli dit la Serra. Està situat on s’aixeca la casa forta o castell de Plegamans i on, fins el 1936, que fou destruïda, s’aixecava l’església romànica de Sant Genís.
Afavorí la seva expansió el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí (1880-1932; 1936-39), entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui. Al nord i al sud s’han format els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix.
El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962; hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès. La parròquia de Sant Genís, que centrava una població disseminada, fou consagrada el 1121.
El castell o casa forta de Plegamans centrava la quadra de Plegamans; l’actual edifici té el seu origen al segle XIV, però sofrí posteriorment diverses restauracions.
Al segle XV n’eren senyors els Vilatorta. Passà als Gualbes i als Clariana (Miquel de Clariana rebé el 1693 el comtat de Plegamans, títol que aviat fou canviat pel de comtat de Múnter) i als seus successors, els Sentmenat, que en tingueren la possessió fins el 1931.
Les parròquies de Plegamans i Palau-solità formaren universitat conjuntament i ja el 1698 sol·licitaren una casa del comú.
Després del 1939 hom bastí una nova parròquia.
(Mont-roig, Baix Camp)
(o Miami Platja) Urbanització turística, situada a la platja, a la cala Figuera.
A partir del boom turístic dels anys 1960 hom hi bastí bon nombre d’apartaments i xalets. Hi ha càmpings.
(Calafell, Baix Penedès)
Barri marítim, al sud de la vila.
Centre d’estiueig i turisme, d’ençà del decenni del 1960, en què s’originà el gran boom turístic.
(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)
Important nucli turístic de la Costa Brava, cap del municipi, situat vora la badia de Palamós i al peu del massís de les Gavarres.
El principal recurs de la població és el turisme, que es concentra sobretot al litoral, a causa de l’atracció que suposa la platja. Tant l’afluència turística, com el comerç, la indústria hotelera i de la construcció s’incrementaren ràpidament a partir del 1960.
Disposa d’un gran nombre d’establiments hotelers i nombrosos apartaments i càmpings. Port esportiu.
