Arxiu de la categoria: Geografia

Pomar -Badalona-

(Badalona, Barcelonès)

Barri obrer, perifèric, situat al nord del terme i aïllat del centre urbà per l’autopista de Mataró.

Format fins al decenni del 1950 per masies i algunes torres d’estiueig, l’Obra Sindical del Hogar hi programà el 1967 l’edificació d’una Unidad Vecinal de Absorción (UVA) amb 2.000 habitatges.

El lloc, esmentat ja al segle XI, formà una quadra, dita també de Blanes pel fet d’haver pertangut a aquest llinatge, del qual passà als Centelles i després als Moncayo, marquesos de Coscoyuela de Fantova i comtes de Fuentes, als Pignatelli, ducs de Solferino, i als Llançà.

Pomar -Segarra-

(la Ribera d’Ondara, Segarra)

Poble (589 m alt) de l’antic municipi de Sant Antolí i Vilanova, assentat en un tossal, a la dreta del riu d’Ondara.

La seva església (Sant Pau) depenia de la parròquia de Montlleó.

Era de la senyoria del comte d’Erill.

Polvorí, el

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, situat en un altiplà al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc.

Promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge. Sorgí entre el 1950 i el 1952 per tal d’acollir barraquistes (de la Diagonal, el Morrot, Somorrostro, Sant Sebastià) amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic del 1953.

Format per blocs d’habitatges, té greus deficiències de construcció, d’urbanització i de serveis públics.

Li dóna nom un polvorí del segle XVII que es conserva.

És voltat per pedreres del Foment d’Obres i Construccions, el barri dels Ferrocarrils Catalans, les vies del tren del mateix nom i els barris de Can Clos i la Vinya.

L’any 1985 la seva població juntament amb la de Can Clos totalitzava uns 19.700 h.

Polvorers, els

(Manresa, Bages)

Barri industrial, a la dreta del Cardener, aigua avall del pont Vell, al lloc d’uns antics molins fariners i drapers convertits en fàbrica de pólvora el 1540.

La propietat d’aquesta indústria passà dels consellers de la ciutat a particulars i, des del 1789, a l’estat.

Suprimida el 1865, la substituí una fàbrica de filats i teixits de cotó.

Pols

(Ordis, Alt Empordà)

Veïnat, situat al nord-oest del poble.

L’antiga església i actual santuari on es venerava la Mare de Déu de Pols (imatge gòtica d’alabastre destruïda el 1936) és un petit exemplar romànic (segles XII i XIII), al voltant del qual originàriament havien residit unes donades i que després esdevingué una de les administracions dependents del monestir cistercenc femení de Sant Feliu de Cadins, regida per una monja de Sant Feliu que rebia el títol de priora.

Pois, mall d’Es

(Viella, Vall d’Aran)

(o tuca Forcanada) Contrafort (2.875 m alt) septentrional del cap de Tòro, entre la vall de Molieres i la vall d’Es Pois, centrada a l’estanyet d’Es Pois, l’emissari del qual, el barranc d’Es Pois és la capçalera del riu d’Et Joeu.

Pobleta de Bellveí, la

(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)

Vila (803 m alt), situat a la vall Fosca. L’església és dedicada a sant Feliu.

El lloc té el seu origen en l’antic poble de Bellveí.

Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Envall, Antist, Estavill, Castellestaó, i el despoblat i antic terme de Serraspina.

Poblet, Parc Natural de

(l’Espluga de Francolí / Vimbodí, Conca de Barberà)

Paratge natural d’interès nacional, que ocupa 2.477 ha dels dos municipis. Fou declarat espai natural de protecció especial el 1984.

El paratge comprèn part de la vall del monestir de Poblet, on l’entorn natural és un dels més ben conservats de les contrades i amb una gran riquesa botànica.

L’any 1998 es declararen reserves naturals parcials el barranc del Titllar i el de la Trinitat.

Enllaç: Parc Natural de Poblet

Poble-sec, el -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, situat als vessants septentrionals de Montjuïc, entre el Morrot i la plaça d’Espanya. És mixt d’habitatge i indústria i és habitat principalment per menestrals i obrers.

Es començà a formar entre el 1856 i el 1867 amb la urbanització del sector situat prop de les Hortes de Sant Bertran, fora ja del projecte d’eixample de Cerdà; no fou legalitzada fins el 1907. El nom oficial fou l’eixample de Santa Madrona.

Format per carrers estrets amb fort pendent, des del començament del segle XX hi hagué importants nuclis de barraques a la part alta del barri.

Pobles, les -Alt Camp-

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Poble, al nord-est de Santes Creus, a la dreta del barranc de Pigot (afluent, per l’esquerra, del Gaià).

La parròquia fou segregada de la de Santes Creus el segle XIX.