Arxiu de la categoria: Geografia

Port de Barcelona

(Barcelona, Barcelonès)

Barri mixt d’habitatges i indústria, situat al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc, entre la via de ferrocarril i el passeig de la Zona Franca, que amb el carrer de la Mare de Déu del Port són els principals eixos.

És format per blocs d’habitatges, els primers edificats el 1966 pel Patronat Municipal de l’Habitatge, per les antigues cases, encara dempeus, dels pagesos que conreaven les terres ocupades ara per la Zona Franca i que ocuparen, també, els nous habitatges, i per la colònia industrial Santiveri.

Forma part del sector on existia des d’època romana el port, cobert posteriorment per terres d’al·luvió. L’antiga capella de Santa Maria de Port és actualment parròquia. Hi ha associació de veïns.

Porreres -Garrotxa-

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

Antic poble (818 m alt) i parròquia (Sant Andreu de Porreres), situada als vessants esquerres de la Vall del Bac, sota el puig Sou.

En depenien les esglésies de Llongarriu, Sant Feliu del Bac, Sant Miquel de la Torre i Santa Magdalena del Coll. L’edifici és d’origen romànic (es conserva l’absis).

És esmentada ja el 977, que el comte Miró la donà al monestir de Sant Pere de Besalú.

Porquerisses

(Argençola, Anoia)

Poble, a l’esquerra de l’Anoia, sota la serra de Montmaneu, format al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida (la qual ha estat desplaçada modernament).

La seva església (Sant Genís) fou annexada a la parròquia de Carbasí.

Pontmajor

(Girona, Gironès)

(o Pont Major) Barri de la ciutat, a la dreta del Ter, davant el nucli urbà de Sarrià de Ter i separat de Girona per l’antic terme municipal de Sant Daniel.

Es formà prop del pont Major, que en aquest indret creua el riu.

La seva església (Mare de Déu de la Pietat) fou bastida el 1572, en estil gòtic; havia estat sufragània de la parròquia de Sant Feliu de Girona; es constituí en parròquia el 1927.

Pont del Príncep, el

(el Far d’Empordà / Sant Llogaia d’Àlguema / Vilamalla, Alt Empordà)

Veïnat, format al voltant del pont del Príncep, sobre el Manol (poc després de la seva confluència amb la riera d’Alguema), al camí de Barcelona a Perpinyà, al sud de Figueres.

De població disseminada, s’estén pels tres termes. Els darrers anys hi ha estat instal·lat un polígon industrial.

Pont de Rabentí, el

(Cercs, Berguedà)

Poble, situat a l’esquerra del riu de Peguera (a menys d’un km de la seva confluència amb el Llobregat), prop del pont per on passa la carretera de Berga a la Pobla de Lillet, 1 km al sud-est de l’antiga església parroquial de Sant Jordi de Cercs.

L’església de Santa Maria, que domina el poble, és l’actual parroquial. Antigament fou un centre d’indústria tèxtil menestral.

El 1848, durant la guerra dels Matiners, les forces carlines de Joan Castells hi obtingueren un triomf sobre els liberals del coronel Orio.

Pont de Claverol, el

(Conca de Dalt, Pallars Jussà)

Poble (507 m alt) i cap del municipi. El poble és situat a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, davant de la Pobla de Segur.

El 1937 hi hagué una riuada que s’emportà la meitat de les cases amb l’església inclosa. Hi ha un Museu dels Raiers.

Pont de Cabrianes, el

(Sant Fruitós de Bages, Bages)

Caseria, situat a la dreta del Llobregat, aigua avall del poble de Cabrianes.

Vora l’antic pont de Cabrianes, termenal dels municipis de Sant Fruitós de Bages, Sallent de Llobregat i Navarcles (i, a 200 m, encara dels d’Artés i Calders).

Ponent, costa de -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Sector del litoral català, situat a l’oest-sud-oest de la ciutat.

En oposició a la costa de Llevant (en sentit estricte, el Maresme), la costa de Ponent estricta designa la també anomenada Marina del Penedès, és a dir, el Garraf i el sector litoral del Baix Penedès.

Atenent a l’orientació geogràfica, però, aquest nom se sol estendre als litorals del Baix Llobregat i el Tarragonès, és a dir, del riu Llobregat al cap de Salou, on s’inicia el golf de Sant Jordi.

Pomèro

(Viella, Vall d’Aran)

Alta vall, afluent de capçalera, per l’esquerra, del riu d’Et Joeu.

Davalla des del port de la Picada, límit amb la vall de Benasc, i a 1.860 m alt, sota el pic de Pomèro (2.485 m alt), contrafort septentrional de la tuca Blanca (que amaga prop del cim el petit estany de Pomèro), hi ha el güell de Pomèro, on ressorgeix part de l’aigua procedent de la conca de l’Éssera que veu la llum, principalment, al més baix güell d’Et Joeu.