Arxiu de la categoria: Geografia

Queixans

(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble (1.125 m alt), situat dalt un turó que domina el camí de Puigcerdà i la vall del Segre. S’allarga pel barri del Torrent cap al torrent de Queixans.

L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és un petit edifici romànic.

El lloc és esmentat ja el 839; formà part del vescomtat d’Urtx.

Formà municipi independent fins l’any 1969. L’antic terme comprenia, a més, el poble de les Pereres, la caseria de Montagut, l’estació de Queixans i el mas d’Amunt.

Quatre Camins, els

(Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat)

Raval, a l’esquerra de la riera de Cervelló, vora la seva confluència amb el Llobregat.

Al punt d’unió de les carreteres de Barcelona a València i a Lleida i la que segueix el Llobregat per la dreta vers Sant Boi de Llobregat.

Quatre Batlles, pedró dels

(Alt Urgell / Solsonès)

Cim (2.383 m alt) de la serra del Port de Comte, un dels més alts d’aquesta serralada, que forma part del Prepirineu. Entre les dues comarques.

Quadres, mas de -Selva-

(Massanes, Selva)

Masia, entre el poble i Hostalric, propietat dels barons de Quadras.

L’edifici actual, denominat inadequadament Baronia de Quadres, fou planejat al començament del segle XX per Puig i Cadafalch; la capella, neogòtica, és oberta al públic com a santuari de la Mare de Déu de Quadres, beneït el 1902.

Quadres -Osona-

(Gurb de la Plana, Osona)

Masia, dins l’antic terme de Granollers de la Plana, al sector sud-oriental del terme.

Antiga vil·la rural, esmentada ja el 974, estenia la seva demarcació fins a l’església pre-romànica de Sant Fruitós del Grau, dita abans Sant Fruitós de Quadres.

És l’origen del llinatge vigatà ennoblit Quadres.

Putxet, el

(Barcelona, Barcelonès)

(o el Puget, o el Putget) Barri i turó (135 m alt) de la ciutat, situat a la part alta de la ciutat, dins l’antic terme municipal de Sant Gervasi, al seu límit amb Gràcia.

Es començà a urbanitzar a partir del 1845 i a causa de l’expansió urbana de Gràcia; s’hi construïren torretes, on visqueren personatges del món de l’art i les lletres (Carles Riba, Josep Amat, Olga Sacharoff), i grans casals de burgesia barcelonina, com el de la família Bertran i Musitu.

Donà nom a un dels tres districtes de Sant Gervasi (1857). En els darrers anys ha estat edificada gran part de la muntanya substituint les antigues formes per cases de pisos que han densificat extraordinàriament aquest sector.

El 1970 fou inaugurat el parc municipal del Turó del Putxet (3,97 ha), on hi ha les instal·lacions d’un centre meteorològic.

Punta de Benifallim, la *

(Alcanar, Montsià)

Antic nom del poble de les Cases d’Alcanar.

Pujolriu

(la Vall d’en Bas, Garrotxa)

Masia, al terme de Fogars d’En Bas, al Collsacabra.

És esmentada el 1390 amb el nom de Puig-alreu.

El casal actual fou bastit el 1719 per Cristòfol Pujolriu i ampliat el 1823, la capella de Sant Jaume fou construïda el 1816.

Pujol de Planès, el

(Montmajor, Berguedà)

Poble (622 m alt), al nord del terme, damunt el tossal, a la dreta de la riera de Navel.

De la seva església parroquial (Sant Esteve), notable edifici romànic, amb tres absis, depèn la d’Aguilar.

baronia del Pujol de Planès  (Catalunya, segle XX)  Títol concedit el 1901 a Maria del Consol de Grassot i Cibat, filla del senyor del Pujol de Planès. Única titular.

Pujol -Pallars Sobirà-

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Poble (841 m alt), fins el 1969 del terme de Peramea.

És situat a l’extrem meridional del pla de Corts, damunt l’entrada del pas de Collegats.

De la seva església parroquial (Sant Andreu) depenien les de Cortscastell i Canals.