(Banyuls de la Marenda / Cervera de la Marenda, Rosselló / Portbou, Alt Empordà)
Antiga torre de la serra de l’Albera, construïda al cim del puig de Querroig (670 m alt), termenal dels tres municipis.
Arxiu de la categoria: Geografia
Querós
(Sant Hilari Sacalm, Selva)
Despoblat, al sector septentrional del terme (pertanyent ja a la conca del Ter i separat del principal pel coll de Querós), a la riba esquerra del Ter.
El lloc és esmentat ja el 923, i l’església parroquial de Sant Martí, al segle XI; l’edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies (moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler) i un notable pont (refet en 1696-1700), pel pantà de Susqueda.
El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells. S’independitzà al principi del segle XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí.
Querol, serra de -Solsonès-
(la Coma i la Pedra / Guixers, Solsonès)
Sector meridional de la serra de Port de Comte (puig de Morreres, 2.214 m alt), que forma una llarga cinglera damunt el coll de Jou i la vall de Lord, al límit dels dos municipis.
Queralt, serra de -Anoia-
(Anoia)
Alineació muntanyosa (851 m alt), orientada est-oest, dins la Serralada Pre-litoral Catalana, al límit amb la Depressió Central, entre les plataformes tubulars del bloc de Gaià, al sud, i l’alta Segarra.
Juntament amb la serra de Brufaganya separa les conques del Llobregat i l’Anoia (rieres de Tous i Miralles) i del Gaià (riera de Bellprat i barranc de Sant Magí).
Al seu cim s’aixeca el castell de Queralt.
Queralt, serra de -Berguedà-
(Berguedà)
Serra exterior del Pre-pirineu, que s’estén d’oest a est, perpendicularment al Llobregat i al sud dels rasos de Peguera, a la divisòria entre l’alt i el baix Berguedà, és a dir, al contacte del Pre-pirineu amb la Depressió Central.
Les formes estructurals de plegament són molt accidentades; les capes de calcàries cretàcies i eocèniques en posició vertical hi formen crestes altes i escarpades.
Hi abunda el pi rojalet i l’alzinar.
Prop del cim (1.292 m) hi ha el santuari de Queralt.
Quera, la -Garrotxa-
Masia de l’antic municipi d’Oix, situada als cingles de Talaixà, damunt el poble de Talaixà, prop del Malpàs de la Quera o Salt de la Núvia.
La seva antiga església és d’origen romànic.
Quera, la -Alt Urgell-
Masia i hostal modern, a la carretera de la Seu a Puigcerdà, a la confluència del barranc de la Quera amb el Segre al sector del congost dit pas de les Cabanotes o canal de la Quera, al sud-est del terme.
El mas havia estat anomenat la Quera Nova, per oposició a la Quera Vella, nom que prengué l’antic monestir de Pinsent en restar abandonat.
A la Quera hi hagué un molí dit de Pinsent, documentat al segle X. No es pot precisar, però, si és el mateix que en el cens del 1860 s’anomenà Molí de Viladomat.
Quer Foradat, el
(Cava, Alt Urgell)
Poble (1.380 m alt), pertanyent històricament al Baridà i a la Cerdanya, situat al peu de la serra de Cadí, a llevant del puig del Quer (o tossal de Can Pubill, on hi ha les ruïnes del castell del Quer), damunt la riba esquerra del riu del Quer.
De la seva església parroquial (Sant Genís) depèn l’església del veïnat de Barguja.
Quer, castell de -Osona-
(Prats de Lluçanès, Osona)
Antic castell, al sud de la vila.
Existia ja abans del 1056 i pertanyia als senyors del castell de Lluçà. El 1099, l’arquebisbe Berenguer Sunifred de Lluçà, que el tenia dels seus pares com a dotació de canonge (1096), el llegà a la canònica i catedral de Vic, que l’infeudà als Lluçà, els quals el conservaren fins a la fi del segle XIV.
L’església de Santa Llúcia (dita de Santa Llúcia de Galobardes), prop de l’actual masia de Galobardes (segles XV-XVIII) o de Santa Llúcia, oberta encara al culte, fou erigida vers el 1280 per Pere d’Oló, fill de Pere de Lluçà.
Resta una torre, restaurada modernament, sobre un gran penyal.
Queixàs -Alt Empordà-
(Cabanelles, Alt Empordà)
Poble, al sector meridional del terme, prop de la riera de Sant Jaume, a la conca del Fluvià.
L’església parroquial de Sant Martí és esmentada ja al segle X.
Dins el seu terme hi havia l’antiga cel·la de Sant Romà de Casamor. La jurisdicció del lloc fou del priorat de Lledó.
