Arxiu de la categoria: Geografia

Sapeira

(Tremp, Pallars Jussà)

Poble (1.015 m alt) i antic municipi, agregat a l’actual el 1970.

L’antic terme s’estenia a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana: valls dels barrancs del Solà, d’Esplugafreda, d’Escarlà, d’Espills i de Tercui, que des de les serres de Salàs (1.283 m alt.) -contrafort meridional de la de Sant Gervàs-, i del grau d’Espills (1.118 m alt.) -continuació de la serra de Gurp-, es dirigeixen en direcció est-oest vers la Noguera Ribagorçana. La major part del territori és coberta de bosc i pasturatges.

El poble es troba en un serrat, a l’interfluvi dels barrancs del Solà i d’Esplugafreda. L’església parroquial és dedicada a Santa Maria.

L’antic terme municipal comprenia, a més, els pobles d’Esplugafreda, Orrit, Escarlà, Espills, Tercui (amb l’antic monestir de Santa Maria), la caseria de la Ribereta, el mas i antic lloc de Vallibel i el santuari de la Mira.

Sants Metges, els -Berguedà-

(Espunyola, Berguedà)

Santuari, situat als vessants de la serra de Capolat, al sud del puig de Malla.

És dedicat a sant Cosme i sant Damià, molt venerat a la comarca des del segle XVI.

Sants -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat i antic municipi, annexionat a la ciutat el 1897; situat entre l’Hospitalet de Llobregat, les Corts de Sarrià, Barcelona, Montjuïc i el mar.

Antic poble agrícola que correspon a l’antic territori parroquial de Santa Maria dels Sants i que es formà a les vores de la vella carretera romana del Llobregat, avui carrers de la Creu Coberta i de Sants.

Al segle XVIII es convertí en un nucli industrial on destacaven les fàbriques de Can Batlló, el Vapor Vell i l’Espanya Industrial.

Actualment té encara alguna petita indústria, però s’ha convertit en un barri de serveis i residencial.

Santiga

(Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental)

(ant: Santa Maria Antiga)  Poble, a l’oest del Santa Perpètua, vora la carretera de Sabadell.

Antiga quadra, centrada per una domus, esdevingué el 1389 castell termenat.

A l’església parroquial (Santa Maria) es venera, a més de la titular, la imatge de la Mare de Déu de l’Heura (trobada, segons la tradició, el 1624).

Santes Creus de Bordell

(Pinell de Solsonès, Solsonès)

Antiga església parroquial, agregada a la parròquia de Madrona, al cim de la serra del Bancal (782 m alt), al límit amb el terme de Vilanova de l’Aguda (Noguera).

Santes Creus -Alt Camp-

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Poble. Creat l’any 1873 en les antigues dependències del monestir de Santes Creus.

Ha esdevingut un nucli d’estiueig i segona residència i turisme; hi ha algunes urbanitzacions, entre les quals es destaca la del Molí de Rubió, a l’antic molí de la confluència del Gaià amb el torrent de Rubió.

Santa Susanna de Vilamajor

(Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental)

Poble, al nord del terme, en un coster que domina la riba dreta de la Tordera.

L’any 1834 formava encara un municipi independent.

Santa Susanna de Peralta

(Forallac, Baix Empordà)

Poble de l’antic terme de Peratallada, és situat al peu dels darrers contraforts de les Gavarres, prop de les restes de l’antic castell de Peralta.

L’església es sufragània de la parròquia de Vulpellac.

Santa Susanna -Solsonès-

(Riner, Solsonès)

Poble, al nord-est del terme, en un replà, entre les valls del Cardener i de la riera de Solsona.

De la seva església parroquial depenen la de Sant Pere d’Hortoneda i la capella de la Presentació; hi ha estat venerada tradicionalment una imatge de sant Blai.

Santa Seclina

(Caldes de Malavella, Selva)

(o Santa Seculina)  Poble, al sud-est del terme, als contraforts meridionals del puig Ventós.

L’església parroquial és dedicada a la santa que li dóna nom.