(Barcelona, Barcelonès / Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Depressió (403 m alt) de la Serralada Litoral Catalana, que comunica el pla de Barcelona amb la depressió del Vallès i dóna nom a la serra de Collserola.
(Artesa de Segre, Noguera)
Poble, dins l’antic terme de Tudela de Segre, prop del barranc de Senill.
És centrat per l’antic castell de Seró, esmentat al segle XII, transformat en casal, i per l’església parroquial de Santa Maria, reformada als segles XVIII i XIX; aquest conté l’antiga confraria de Sant Ramon de Penyafort, fundada el 1603.
El lloc fou de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà. Dins l’antic terme de Seró hi ha el santuari de Refet.
(Garrotxa / Pla de l’Estany)
Afluent dretà del Fluvià.
Neix als vessants septentrionals de la serra de Finestres: travessa després el terme de Sant Ferriol (on rep el riu Tort per la dreta) i entra al Pla de l’Estany pel de Sant Miquel de Campmajor, on rep per la dreta la riera de Campmajor; dins el de Serinyà rep la riera de Rodeja per la dreta, i desemboca al seu col·lector al límit amb el terme de Dosquers, aigua avall de Besalú.
(Peralada, Alt Empordà)
Antic priorat de canonges del Sant Sepulcre, dependent de Santa Anna de Barcelona, situat al nord-oest del terme, prop del veïnat de les Olives.
Existia ja el 1163 i tenia béns a Peralada, Cabanes, Espolla, Darnius i Terrades. El 1435, ja sense comunitat, fou venut pel prior de Santa Anna al convent de carmelitans de Peralada.
Resten murs i l’absis de l’església del segle XII, ara destinats a dependència del mas veí dit el Sepulcre.
Poble (1.134 m alt), situat a la vall de Senyús (tributària, per la dreta, de la vall de Cabó), aigua amunt del cap del municipi, de la parròquia del qual depèn la seva església romànica de Sant Iscle.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Antiga vil·la rural, avui masia i caseria.
És troba a la part sud-oriental del terme, als vessants septentrionals de la serra de puig Estela, a la capçalera de la riera de Sentigosa, que desguassa al Ter sota la vila de Sant Joan, prop de la collada de Sentigosa, a la carretera de Sant Joan a Olot pel coll de Caubet.
Fou cedida al monestir de Sant Joan el 885 com a part de la seva dotació original.
(Sant Martí de Tous, Anoia)
Santuari (Santa Maria de Sentfores), enlairat en un turó de 500 m alt. Existia ja 1329. La llegenda diu que la imatge fou trobada per un bou i un pastor de can Bossanya.
El santuari estigué a càrrec dels jerònims de la Murtra de Badalona, entre el 1510 i el 1835. La seva església es reedificà el 1656 i s’amplià amb el cambril el 1777.
Té una hostatgeria i casa d’ermitans al costat. És lloc de molta devoció comarcana.
(Vic, Osona)
Antic municipi, fusionat el 1932 amb l’actual, a la vall del riu Mèder, a l’oest del qual és situat. Era centrat pel poble de Sentfores, dit popularment la Guixa.
La parròquia primitiva (Sant Martí de Sentfores) es troba a l’extrem de ponent del terme, abandonada. Fou consagrada el 1151 en substitució d’una altra de consagrada des del 900. La formació del raval de la Guixa, on hom féu erigir una nova església (1865-78), motivà l’abandonament de l’antiga.
Resten escasses ruïnes del castell de Sentfores, en un puig sobre cal Canonge, el terme del qual és esmentat el 911; el seu domini fou dels cavallers Sentfores, que el tenien en feu de la mitra de Vic; després passà als Centelles i a Bernat III de Cabrera, que el comprà el 1362. La dualitat de domini entre els Cabrera i el domini superior de la mitra foren causa de plets constants entre ambdós senyors els segles XIV i XV. El castell fou enderrocat en la guerra remença del 1472.
(Lles, Baixa Cerdanya)
Balneari (1.060 m alt), situat al sud del terme, a l’esquerra del riu d’Arànser, prop de Travesseres, davant la serra de Cadí.
Les seves aigües, bicarbonatades, sòdiques i silicatades, sorgeixen de quatre fonts (les fonts del Païdor —32°C—, de la Muntanya, dels Brians i del Riu), a més d’una font ferruginosa, allunyada de l’establiment.
L’edifici és una gran construcció del segle XIX, amb una gran part que arriba fins al riu; a la dreta d’aquest, dins l’antic terme de Músser, hi ha l’antic balneari de Caldes de Músser.
(Baix Maestrat / Montsià)
Riu de la xarxa mediterrània de 49 km de longitud. Neix a les muntanyes de la Tinença de Benifassà, als estreps dels ports de Beseit, s’estén en direcció nord-oest – sud-est i assenyala el límit entre les dues comarques; desemboca al Mediterrani entre la serra de Montsià i la plana de Vinaròs.
És de règim pluvial mediterrani, de gran irregularitat, per la qual cosa es construí l’embassament d’Ulldecona, al Baix Maestrat. La superfície total de la seva conca és de 238 km2. Gràcies a l’embassament han minvat les crescudes, encara que no es poden regular suficientment els estiatges; presenta les aigües altes pels mesos de novembre-abril i les baixes pels de maig-octubre (amb un mínim en aquest últim mes).
S’aprofita per al regatge de les hortes, sobretot després de la regularització de l’embassament, que ha permès l’extensió del regadiu, amb hortes molt ben protegides gràcies a la serra de Montsià i afavorides pel clima benigne i les bones comunicacions.
