Arxiu de la categoria: Geografia

Serra-sanç

1 Resposta

(Sallent de Llobregat, Bages)

Poble disseminat (410 m alt). L’antiga quadra de Serra-sanç (Serra d’en Sanç), s’estén en un altiplà, al nord del cap del municipi, a l’esquerra del Llobregat, entre aquest i el seu afluent el riu de Cornet.

Tingué el seu origen en una propietat donada al monestir de Ripoll, coneguda documentalment des del 951. Essent situada en el territori feudal de Balsareny, la jurisdicció criminal corresponia al baró d’aquest castell, mentre que el monjo cambrer de Ripoll n’exercia la purament civil.

L’església de Sant Miquel de Serra-sanç, documentada ja des del 915, figura com a parròquia a mitjan segle XII, prerrogativa que perdé més endavant. El temple actual és una construcció romànica, del segle XII, que presenta una planta de nau única, ampliada vers llevant amb l’adossament d’un absis semicircular. Sobre el mur de ponent, on s’obre el portal, es dreça un ample i esvelt campanar d’espadanya, amb dues obertures.

Vers tramuntana d’aquesta església, en un planell ocupat mig per boscos mig per conreus, es troben les restes de l’antic mas de Serra-sanç.

Serrallo, el -Tarragona-

3 Respostes

(Tarragona, Tarragonès)

(o barri de Sant Pere) Barri marítim de la ciutat, situat al sector de port (abans platja) que limita amb la desembocadura del Francolí, entre la línia del ferrocarril de Barcelona a València i la mar. Té unes 3 ha d’extensió.

En aquesta platja els pescadors hi tenien les barques i les botigues, i amb la construcció de la línia del ferrocarril hom autoritzà (1868) la construcció d’edificis sobre aquests solars. L’arquebisbe Bonet féu erigir el 1878 la parròquia de Sant Pere, d’una sola nau, prop de la mar.

Hi ha drassanes de construcció i reparació de vaixells, la llotja de contractació del peix, el moll de pescadors i les oficines d’exportació de peix.

Actualment, l’aïllament provocat pel ferrocarril i el trànsit derivat de la proximitat del port comprometen l’habitabilitat del barri. Hom ha projectat diversos plans de reforma. Els primers anys del 1990 tenia uns 8.000 h.

Serradell

2 Respostes

(Conca de Dalt, Pallars Jussà)

Poble (965 m alt), fins al 1969 era del terme de Toralla i Serradell, al vessant meridional de les serres de Setcomelles i de Camporan, damunt la riba esquerra del torrent de Serradell (o d’Erinyà).

La seva església parroquial (Sant Andreu) depèn de la d’Erinyà. Damunt el poble, al bosc de Serradell, es troben les restes de l’ermita de Sant Aleix.

Fins a mitjan segle XX era el centre del municipi i li donà el nom.

Serradé, vall de

Deixa un comentari

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

(o de Serrader)  Coma de la vall de Boí, estesa des del vessant meridional del pic de Contraig (2.957 m alt) fins a l’estany de la Llebreta, a la ribera de Sant Nicolau.

És drenada pel barranc de Serradé, al curs del qual hi ha l’estany de Serradé d’Amunt (dominat per la pala alta de Serradé, 2.982 m) i l’estany de Serradé.

Serra de Degollats

1 Resposta

(Santa Maria de Merlès, Berguedà)

Masia, prop del cim de la serra dels Morts, al camí de Prats de Lluçanès a Sant Pau de Pinós.

És coneguda per la desfeta i mortaldat que sofriren les tropes castellanes a mans de la gent del país durant la Guerra de Successió.

Serra d’Almos, la

2 Respostes

(Tivissa, Ribera d’Ebre)

(ant: Tartacó)  Poble, al nord del terme.

La seva església parroquial és dedicada a sant Domènec (probablement l’antic santuari de Sant Domènec de Tivissa), existent ja el 1699; fou creada parròquia el 1786 i fou molt reformada en 1861-62.

La població ha intentat moltes vegades de segregar-se de Tivissa.

Serra Camaró

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental)

Barri, al sud-oest de la ciutat. Situat al costat de la carretera de Terrassa, actualment no té solució de continuïtat amb els barris de Via Alexandra, Marinals i Can Rull.

Barri d’autoconstrucció, fou un dels primers nuclis de residència de la població immigrada després de la guerra civil.

Serra, la -Montblanc-

3 Respostes

(Montblanc, Conca de Barberà)

Monestir de clarisses i santuari (la Mare de Déu de la Serra) (360 m alt), fora del recinte murallat, davant el portalot de la Serra. El santuari és esmentat ja el 1295.

La imatge de la Mare de Déu és d’alabastre i, segons la tradició, hi fou duta per la princesa grega Irene Làscaris, quan anava a Saragossa a fer-ne l’ofrena: el carro que duia la imatge s’aturà a l’indret de l’església.

L’església i el convent són gòtics. Es conserven diversos sepulcres gòtics d’abadesses i altres personatges. Presideix la plaça que s’obre davant el monestir la creu Verda o dels Miracles.

Seròs, central hidroelèctrica de

5 Respostes

(Aitona, Segrià)

Central hidroelèctrica, prop del límit amb el terme de Seròs, que aprofita l’aigua del Segre a través del canal de Seròs, el qual té la presa al nord de la ciutat de Lleida i un curs de 27 km a través de la riba esquerra del riu; és regulat pel pantà d’Utxesa o de Secà.

Fou una de les primeres obres hidroelèctriques dutes a terme (1914) per la Barcelona Traction (després FECSA).

Produeix anualment una mitjana de 205 milions de kWh.

Seròs, canal de

3 Respostes

(Segrià)

Canal derivat del Segre, aigües avall de la confluència amb la Noguera Ribagorçana, que s’estén paral·lelament al Segre, fins a desembocar entre Seròs i Aitona (abans de confluir amb el Cinca).

Al curs baix s’ha construït l’embassament d’Utxesa, que aprofita la central de Seròs per produir energia elèctrica. A més, s’utilitza per al regatge, especialment per a conreus de fructicultura.

També és conegut amb el nom de canal de la FECSA o de la Canadenca.