(Vilaller, Alta Ribagorça)
(o Senet) Poble (1.309 m alt), a la vall de Barravés, al nord del terme, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana. L’església parroquial és dedicada a santa Cecília.
Aigua amunt del poble hi ha la presa de Senet, que, per la dreta del riu, deriva l’aigua cap a la central hidroelèctrica de Senet, la mateixa aigua es conduïda després cap a la central del Pont de Suert.
Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
(o Cendrosa) Sector occidental del circ de Saboredo, dins l’antic terme de Tredòs, a la capçalera del riu de Ruda, al límit amb el terme de la Mancomunitat dels Quatre Pobles (Pallars Sobirà), centrat en els estanys de Sendrosa (amb els estanys de Dalt, del Mig i de Baix).
Una línia de crestes que culmina al tuc de Sendrosa (2.702 m alt) separa aquesta vall de la de l’Aiguamog.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Despoblat (1.243 m alt), de l’antic terme de la vall de Castellbó, al nord de Castellbó.
De la seva antiga església parroquial de Sant Vicenç es conservava un retaule de Sant Feliu, gòtic (segles XIV-XV), que fou traslladat el 1972 a la casa del comú de Montferrer, destinat al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble, al sector nord-est del terme, a la conca del Llobregós.
L’església parroquial de Sant Sebastià havia estat sufragània de la de Sanaüja.
Formà part de la baronia de Florejacs, que passà als marquesos de Gironella.
(Navès, Solsonès)
Llogaret (1.059 m alt), en un planell al vessant meridional de la serra de Busa, al voltant de l’antiga església parroquial (Sant Climent), esmentada ja el 839, des del 1088 de la canònica de Solsona.
Domina, per ponent, la vall d’Ora.
(el Pont d’Armentera, Alt Camp)
Despoblat (828 m alt), aturonat al voltant de l’antic castell de Selmella, que des d’Ansulf II (mort vers el 990) fou dels Cervelló, del qual hi ha importants restes. El 1182 fou cedit per Guillem Pontils al monestir de Santes Creus.
La seva antiga església parroquial (Sant Llorenç) depenia de la de Querol.
(Aiguamúrcia, Alt Camp)
Despoblat (743 m alt), al sector oriental del terme. Sota el puig de Selma (801 m alt) presidit per les mines del castell de Selma.
Aquest és ja esmentat el 977, i prop seu hom erigí l’església de Sant Cristòfol, que fou la parròquia del lloc. El 1142 el castell fou donat als templers, i el 1171 el bisbe de Barcelona els cedí també la parròquia, on crearen la comanda de Sant Cristòfol de Selma.
Extingit l’orde templer (1312), passà als hospitalers del gran priorat de Catalunya, que continuaren nomenant-hi comanadors fins al final del segle XVIII. Des del segle XV tingué els mateixos comanadors que Vallmoll i Puigpelat. El terme de Selma tenia 49 focs el 1358, molts d’ells establerts al Pla de Manlleu.
Modernament ha estat abandonat. En resta l’església gòtica de Sant Cristòfol.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
(ant: Sersui) Poble, fins al 1969 del terme de Montcortès de Pallars, a la vall d’Ancs, al nord del terme.
La seva església parroquial de Santa Coloma (que tenia annexa l’església de Balestui) depèn de la d’Ancs.
(Òrrius, Maresme / la Roca del Vallès, Vallès Oriental)
(o de Céllecs) Cim (534 m alt) de la Serralada Litoral, el més alt a ponent de la serra del Corredor, dit també turó Gros, termenal dels dos municipis.
És coronat per les restes d’un poblat ibèric.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble (1.260 m alt) de l’antic municipi d’Aravell, a l’antic terme de la Vall de Castellbó, damunt Albet.
La seva església depèn de la de Santa Creu de Castellbó.
