(Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)
Poble, a l’oest del terme. La seva església (Sant Antoni) depèn de la de Sant Jaume dels Domenys.
Al segle XIX formà, amb la quadra de Giminells, el municipi de Torregassa i Giminells.
(o Torregassa) Masia i antic hostal, al límit amb el municipi de Castellar de la Ribera, dins l’antic terme de Castellvell, al cim de la serra de Torregassa.
En aquest indret té lloc anualment el 20 de setembre una fira de bestiar, dita fira de Torregassa, que havia estat una de les més importants de Catalunya fora de població.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble (475 m alt) i capital del municipi. L’església parroquial de Sant Amanç havia depès de la col·legiata de Guissona.
El lloc, esmentat ja el 1073, pertangué fins a la fi de l’Antic Règim a la jurisdicció de la mitra d’Urgell.
(ort trad: Torredenagó) Poble, al sud-est del terme, proper al santuari del Miracle.
La seva església parroquial (Santa Maria) és romànica (segle XII), amb un absis i un portal interessants.
Poble, a l’est del terme, a l’esquerra del riu de Tòrrec, afluent, per la dreta, del Segre davant Vilves.
La seva església de Sant Isidre depèn de la parròquia de Lluçars. Dins el seu terme es troba la cova de la Vansa.
Formà part del municipi de la Baronia de Lavansa.
(Terrassa, Vallès Occidental)
Caseria, que, juntament amb el veí nucli de la Mancomunitat de Sabadell i Terrassa, el 1970 tenia 1.020 h.
És centrat per la granja de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis i el sanatori de Torrebonica (o de la Mare de Déu de Montserrat), creat el 1911 pel Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi.
Hi ha un baixador del ferrocarril de Barcelona a Lleida.
(Vacarisses, Vallès Occidental)
Barri d’estiueig, al sud del poble, vora el gran massís de la Torre Blanca, a la capçalera de la vall Follosa, vora l’antic camí de Terrassa a Montserrat.
(Sant Just Desvern, Barcelonès)
Barri, al límit amb el nucli urbà de Sant Feliu de Llobregat, a l’indret de l’antiga torre Blanca, enderrocada el 1958, casa i quadra pertanyent al segle XVI als Requesens i després dita casa Dusai, dels marquesos de Monistrol d’Anoia.
Hom hi ha establert un important centre de producció de roses.
L’any 1983 fou inaugurat un parc d’11 ha en aquest indret, situat en la confluència amb els municipis de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí.
(o Torreblanca del Tossal) Poble (410 m alt), fins al 1970 del terme del Tossal, a la dreta del Segre. La seva església de Sant Joan depèn de la parròquia del Tossal.
Hi ha les restes del castell de Torreblanca i de l’església romànica de Sant Joan Baptista (segle XII) amb un portal de grans dovelles.
També hi ha la petita església romànica de Santa Cecília (segle XI), de planta circular amb una finestra i un ull de bou.
