Arxiu de la categoria: Geografia

Torreblanca -Garrigues-

(Castelldans, Garrigues)

Despoblat, a la vall del riu Set.

El lloc fou donat a poblar el 1190 a habitants del veí lloc de Preixens. A mitjan segle XIII pertanyia al monestir de Poblet.

Torre Valentina

(Calonge, Baix Empordà)

Urbanització de la Costa Brava, situada al sud de la badia de Sant Antoni o de Palamós, en un petit cap on s’aixeca l’antiga torre Valentina, de defensa.

Ha estat realitzada per l’arquitecte Josep Antoni Coderch.

Torre Gironella, la

(Girona, Gironès)

Barri obrer de la ciutat, a llevant de l’antic recinte emmurallat, dominant la vall de Sant Daniel.

Fou un dels primers nuclis de població immigrada a mitjan segle XX.

Li donà el nom la torre Gironella, fortificació medieval.

Torre d’Oristà, la

(Oristà, Osona)

Poble, situat al nord-oest del terme, prop del castell de Tornamira.

Esmentat ja el 968, el 1241 hi havia una església dedicada a Santa Maria, regida per un beneficiat, que esdevingué sufragània de la parròquia d’Oristà, i el 1877 se n’independitzà.

Des del segle XVI hi hagué un nucli de poblament (el 1782 tenia 83 focs).

Torre del Baró, la

(Barcelona)

(o Torre Baró) Barri residencial obrer i perifèric, dins l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar. S’estén des de l’autopista de Barcelona a Perpinyà vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola (turó de les Roquetes).

El seu origen es troba en el projecte (1935) d’urbanització d’aquest sector, del tipus de la caseta i l’hortet, que degenerà a partir del decenni 1940-50 en una edificació de tipus semi-barraquístic, mancat d’urbanització.

Situat dins l’antiga quadra de Vallbona, prengué el nom del casal de la propietat rural del baró de Pinós, que, cremat per les autoritats borbòniques i reedificat el 1797, fou enderrocat definitivament amb la construcció de l’autopista.

Té associació de veïns, que forma part de la dels Nou Barris. Té importants dèficits en equipaments urbans.

Torre de Tamúrcia, la

(Tremp, Pallars Jussà)

Poble (1.049 m alt) de l’antic municipi d’Espluga de Serra, situat al peu de la serra de Sant Gervàs, al capdamunt d’una vall tributària, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana.

De la seva església parroquial (la Purificació) depèn el nucli dels Masos de Tamúrcia.

Torre de Riu, la

(Alp, Baixa Cerdanya) 

Gran casa, a la sortida de la vall d’Alp, a la dreta del riu d’Alp, restaurada modernament, amb una església romànica que guarda la imatge de la Mare de Déu d’Ovella.

Torre de Marata, la

(Maçanet de la Selva, Selva)

Veïnat, situat al nord-oest de la vila.

Li dóna nom la torre de Marata, antiga domus, notable casal gòtic tardà refet després d’un incendi el 1924.

Torre d’Amargós, la

(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)

Poble, situat en una vall tributària, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, a l’oest de Castellnou de Montsec.

La seva església de la Concepció depèn de la parròquia de Sant Esteve de la Sarga.

Torre d’Alfons Dotze, la

(Girona, Gironès)

Barri obrer de la ciutat, a llevant de l’antic recinte emmurallat, dominant la vall de Sant Daniel.

Fou un dels primers nuclis de població immigrada a mitjan segle XX.

Pren el nom d’una edificació bastida el 1872.