Antiga quadra, centrada en la torre Roja, petit castell de planta quadrada amb un petit pati central emporxat amb arcs de mig punt.
Té una notable façana, amb finestres del segle XIII, bé que molt restaurada.
La quadra és esmentada encara el 1834.
Antiga quadra, centrada en la torre Roja, petit castell de planta quadrada amb un petit pati central emporxat amb arcs de mig punt.
Té una notable façana, amb finestres del segle XIII, bé que molt restaurada.
La quadra és esmentada encara el 1834.
(Subirats, Alt Penedès)
(o Subirats de Baix) Poble, al nord-est del terme, a la dreta de l’Anoia, al peu del massís d’Ordal. La seva església, des del 1930 parroquial de Subirats, és l’antiga sufragània de Sant Joan Sesrovires o de Subirats.
El nom del poble és el del casal que presideix el poble, la torre Ramona (o torre Ramon), obra del segle XVI, molt relacionat amb el castell de Subirats, que pertangué als Gralla i que Gastó de Montcada i Gralla vengué el 1611 a Josep de Milsocós i, anys després, passà a la família Ramon.
(Vimbodí, Conca de Barberà)
Santuari (480 m alt), a la dreta del barranc dels Torrents, afluent, per la dreta, del riu de Milans (capçalera del Francolí), entre Vimbodí i Poblet.
El santuari sorgí el 1487, per iniciativa del monestir; l’edifici gòtic fou aterrat el 1714 i hom en construí un de més gran.
(Lladurs, Solsonès)
Poble, centrat a l’església parroquial de Sant Julià (de la qual depenen les de Peà i Cavall), situada a 907 m alt, a l’est del terme, en una vall tributària, per la dreta, del Cardener.
La senyoria pertanyia als priors de la confraria dels Colls de Sant Llorenç de Morunys.
(Arenys de Munt, Maresme)
Poble, al peu del Montalt, al límit amb el terme de Sant Vicenç de Montalt.
Ha esdevingut lloc de residència i estiueig, i prop seu han estat creades algunes urbanitzacions.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
(o el Polígon Gornal) Barri, situat a les terres baixes del delta del Llobregat, a les terres drenades per l’antic torrent Gornal, a la part de dalt de l’autovia de Castelldefels, on alternen, encara, sectors agrícoles, industrials i residencials.
Programat per l’Instituto Nacional de Urbanización (1968), és format per grans blocs d’habitatges.
(Sabadell, Vallès Occidental)
Barri, situat al nord de la ciutat, entre la carretera a Castellar del Vallès i el torrent que li dóna nom.
Sorgí en el decenni 1940-50, i la major part dels habitatges (més de 2/3 parts) foren bastits pels mateixos residents. Durant molt de temps no hi ha hagut cap servei urbanístic.
Del total de la població, el 1975 hi havia un 12% dels majors de quinze anys que no sabien llegir ni escriure, i el 70% era nascut fora de Catalunya.
(Queralbs, Ripollès)
Pic (2.731 m alt) de la serra que, despresa de la línia de crestes que separa el Conflent del Ripollès al pic de la Fossa del Gegant, separa les valls de Núria i de Freser, dins el municipi; s’alça entre el coll de Fontnegra i el coll de Torreneules (2.550 m alt).
(Alt Empordà)
Curs d’aigua, afluent per l’esquerra del Llobregat d’Empordà, que neix als vessants meridionals de la serra de l’Albera, dins el terme de Cantallops, i després de drenar el de Campmany, desguassa dins el de Masarac.
(Malla, Osona)
Masia, situada a l’antiga quadra de Miramberc (dita també quadra de Torrellebreta), que formà part fins al 1770 de les Quadres Unides d’Osona.
És esmentada ja el 976 amb el nom de Torre de Probes, i amb el nom actual des del segle XI.
Ha estat sempre una masia important i modernament s’ha convertit en un veritable museu d’entomologia i folklore gràcies a les col·leccions d’insectes (especialment papallones) i altres curiositats del país que hi han reunit els germans Josep M, Joaquim, Lluís, Antoni i Conrad Vilarrúbia i Garet.