(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Antic terme, des del segle XIX enclavament (5,34 km2) entre els termes de Malpàs, Espluga de Serra, Bonansa i Sant Orenç.
És travessat per la Noguera Ribagorçana; el pont de Cellers és inundat pel pantà d’Escales.
(Alt Urgell / Andorra)
Cim (2.042 m alt) de l’alineació de crestes que fa partió d’aigües entre la Valira (Andorra) i la capçalera del riu de Civís (Alt Urgell), entre el coll de la Vista de Canòlic i el cap del pla de Mossers.
(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)
Contrafort oriental (824 m alt) de la serra de Malforat.
Domina, al sud, la confluència de la riera de Bianya i el Fluvià i resta limitada, al nord, per la riera de Carreres.
(Ripollès)
(o la Calm) Contrafort occidental (ras de la Cau, 1.425 m alt) de la serra de Milany, termenal dels municipis de Vidrà, Vallfogona de Ripollès i Ripoll.
Prop del cim, dins del darrer d’aquests termes, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Cau.
(el Port de la Selva, Alt Empordà)
Cala de la península del cap de Creus, entre el cap Mitjà i la punta Fornells.
Antiga fortificació, actualment masia.
Del llinatge dels seus senyors fou el mercader Berenguer de Castelltort, ciutadà de Barcelona, que el 1389 fundà l’hospital de Cervera (dit Hospital de Castelltort).
El seu sepulcre, a l’església de Santa Maria de Cervera, és obra de Jordi Joan i dels seus col·laboradors.
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Poble (1.530 m alt) de l’antic municipi de Taús. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Pertanyia al vescomte de Castellbó.
(les Borges Blanques / la Floresta, Garrigues)
Despoblat i antic terme, incorporat als dos municipis. L’església fou agregada a la parròquia d’Arbeca.
Fou poble de contribució de Lleida.
(o d’Albarells, o de Santa Maria) Llogaret, en un tossal, a l’esquerra de l’Anoia, damunt Santa Maria del Camí, poble amb el qual formà un municipi el segle XIX.
La seva església parroquial de Sant Jaume depengué de la d’Albarells.
