Arxiu de la categoria: Geografia

Copa d’Or, la -Lleida-

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, dins el terme de la ciutat, a l’esquerra del Segre.

Conilleres, les -Alt Penedès-

(Castellví de la Marca, Alt Penedès)

Caseria, dividida en els nuclis de la Conillera Grossa, al nord, i de la Conillera Petita, al sud.

Conill -Noguera-

(Àger, Noguera)

Masia i antic poble, al vessant meridional del Montsec d’Ares, a l’esquerra del barranc de Colobar.

Es despoblà pràcticament després de la pesta negra (1348).

Conangle, cingles de

(Vallcebre, Berguedà)

Relleu (1.644 m alt) oriental de la serra d’Ensija, al límit amb el terme de Fígols de les Mines.

Forma un escarpament d’un centenar de metres que destaca l’anticlinal de la serra d’Ensija.

Comtessa, tuc de

(Viella, Vall d’Aran / Vilaller, Alta Ribagorça)

Cim (2.760 m alt) de la capçalera de la vall de Barravés, a la carena que separa la vall de Conangles de la de Besiberri, termenal dels dos municipis.

Comte, raval del -Pallars Jussà-

(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)

Raval de Figuerola d’Orcau. La senyoria de la qual era dividida entre el comte de Pallars (una part) i els barons d’Orcau (dues parts).

Comte, el -Pallars Sobirà-

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Despoblat de l’antic municipi de Peramea, a la dreta de la Noguera Pallaresa, on desguassa el torrent del Comte, aigua amunt de l’actual cap del municipi.

L’església de la Mare de Déu del Carme depenia de la de Peramea.

Comtat de Sant Jordi, el

(Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà)

Nucli turístic, al límit amb el terme de Castell-Platja d’Aro.

Comià

(Borredà, Berguedà)

Antic poble (actualment masia) i parròquia, vora la riera de Merlès.

L’església de Sant Esteve de Comià, romànica, és anomenada també Sant Esteve de Roma, del nom d’una de les masies més importants del terme.

Cometa, tuc de la -Pallars Sobirà-

(Pallars Sobirà)

(o cap de Comella) Cim (2.442 m alt) de la serra d’Altars. Separa la vall d’Àssua de la d’Ancs.