Arxiu de la categoria: Geografia

Cortada dels Llucs, la

(Santa Maria de Merlès, Berguedà)

Masia i antiga quadra. Casa pairal dels comtes de la Vall de Merlès.

Hi ha l’ermita de Sant Miquel de la Cortada.

Corregó -Garrigues-

(Vinaixa, Garrigues)

Despoblat, al límit amb el municipi de Vimbodí (Conca de Barberà).

Corones, turó de -Ripollès-

(Ogassa, Ripollès)

Contrafort (1.517 m alt) meridional de la serra de Sant Amanç (a la qual s’uneix pel collet de Saltor), damunt Sant Martí d’Armàncies.

Corniola

(Camarasa, Noguera)

Antiga quadra, a l’antic terme de Fontllonga, dins la parròquia de Figuerola de Meià.

L’església de Sant Joan de Corniola és aturonada a 750 m alt.

Corilla, barranc de

(Vall d’Aran)

Afluent dretà de la Garona, que neix a la serra d’Arenyo i desemboca al seu col·lector a Gessa.

A la seva dreta, al peu de la serra de Corilla (o de Sant Martí), hi ha l’ermita de Sant Martí de Corilla.

Corda de Gardeny, la

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, al sud-oest i dins el terme de la ciutat, on hi ha el castell de Gardeny.

Corbs, els -Alt Empordà-

(Albanyà, Alt Empordà)

Antic santuari (la Mare de Déu dels Corbs) de l’antic terme de Bassegoda (Garrotxa), actualment arruïnat, conegut posteriorment amb el nom de Sant Joan de Bauçols.

Corbera de Dalt

(Corbera de Llobregat, Baix Llobregat)

Nom del nucli antic de la ciutat, enfront del més nou de les Cases d’En Roig o Corbera de Baix, actual centre del municipi.

Corbatera, roca -Priorat-

(la Morera de Montsant, Priorat)

Cim (1.166 m alt) de la serra de Montsant, a l’extrem oriental, damunt la vall de l’Argentera.

És conegut també com a punta de la serra Major.

Corba, la

(Ribes de Freser, Ripollès)

Antic terme i balneari, a l’esquerra del Freser, aigua avall dels banys de Ribes.

Pertangué al monestir de Ripoll.