(Ripollès)
Veure> Sant Pau de Segúries (poble i municipi).
(País Valencià)
Riu (325 km) del vessant mediterrani. Neix a la serra de Segura (Andalusia) i desemboca per Guardamar (Baix Segura). Pel cabal, la conca i la longitud és un riu relativament modest.
El règim és nivo-pluvial mediterrani, determinat, bàsicament, per les precipitacions de la seva elevada i plujosa capçalera, ja que els afluents són de cabal escàs i irregular. El règim dels sectors mitjà i baix és molt divers; el cabal absolut disminueix a causa dels canals derivats per als regatges i hi ha fortes crescudes tardorenques que poden provocar terribles inundacions.
Tradicionalment el sistema de regatge ha consistit en un sistema elemental de canals i sèquies, que fou perfeccionat amb la construcció d’una sèrie d’embassaments reguladors que permeten d’aprofitar més exhaustivament les aigües del riu (Fuensanta i Cenajo, al Segura, i Talave i Camarillas, al Mundo).
Despoblat.
Veïnat, a la dreta del riu de Cegudet (afluent per l’esquerra de la ribera d’Ordino, que recull per la dreta les aigües de la vall de Casamanya), 500 m a l’est del poble.
Veure> Cegudet (veïnat).
Districte, al sud de la ciutat.
Veure> Sogorb (ciutat i municipi).
Subcomarca, que constitueix el sector nord-oriental de la comarca. És situada a la riba esquerra del riu Palància, als contraforts meridionals de la serra d’Espadà, entre una sèrie de turons d’escassa altitud (turons de Covatelles, Romeu, la Creu, el Tabalet, el Ferreret, la Lloma Llarga, Frontera i el Salt del Cavall).
La població es concentra en els cinc municipis que comprèn la subcomarca (Benavites, Benifairó de les Valls, Faura, Quart de les Valls i Quartell). Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són els de garrofer, als sectors de secà, i de tarongers, a les hortes.
Masia i hostal, a l’extrem occidental del terme, a la confluència de les rambles de la Viuda i Carbonera.
Dades dels Països Catalans 