Antic castell i terme, situat al cim de la serra de Segàrria (506 m alt). El 1257 era dels Carròs, senyors de Rebollet.
La muntanya, que separa el marquesat de Dénia de la vall de Pego, és termenal del Verger, Ondara, Benimeli i Beniarbeig.
Poble (780 m alt), al nord-oest de la vila. Dins el seu terme hi ha el despoblat de Falç.
Poble, al sud de la serra del castell de Llaguarres, que forma un enclavament dins el municipi de Tolba, proper a les Segarres Baixes, poble del qual depenia la seva església.
(Alt Maestrat / Baix Maestrat / Plana Alta)
(o rambla de les Coves) Curs d’aigua intermitent, al límit de les tres comarques.
Neix al vessant meridional dels ports de Morella, vora Catí i després de deixar aquest terme, esdevé, amb el nom de rambla de la Morellana, termenal entre els municipis de Tírig i d’Albocàsser.
Penetra a la foia de les Coves, a la roca del Lledoner, passa per les Coves de Vinromà, entra al Baix Maestrat (terme d’Alcalà de Xivert) per l’estret del Riu, vora l’església de Sant Miquel de Castellnou, i desguassa al mar a Capicorb, vora el límit amb el terme de Torreblanca.
Colònia industrial, al sud de la ciutat.
El primer grup fou bastit per l’empresa de fabricació de sabates Silvestre Segarra e Hijos SA, per als seus obrers i empleats, a la fi dels anys 1940. Posteriorment fou ampliat amb uns altres dos grups, sempre al voltant de la fàbrica, i més tard amb el barri nou de Carmadai, separat dels anteriors.
Hi ha una església, un economat i un dispensari, però hi manquen espais socials i de reunió. Actualment les cases han estat venudes a particulars que hi habiten.
L’empresa adquirí un extraordinari desenvolupament, fins a assolir la xifra de 4.407 treballadors el 1970, i forneix de calçat l’exèrcit espanyol. Després d’una greu crisi i suspensió de pagaments el 1976, fou confiscada per l’estat, passà a denominar-se Imepiel i ha reduït la seva plantilla a 1.480 treballadors (1988); l’any 1988 hom inicià un procés de re-privatització.
Barri de la ciutat.
Poble, al sud-est del terme, al vessant septentrional del Montferrús.
La seva església depèn de la parròquia de Natjà.
(la Tor de Querol, Alta Cerdanya)
Veure> Sant Pere de Sedret (llogaret i antic poble).
Barri, al nord del centre urbà, al llarg de la carretera d’Establiments, vora el monestir de la Real.
(la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Caseria, al nord-est de la vila.
Dades dels Països Catalans 