Altre nom del municipi de Sant Pere d’Albaida.
Arxiu de la categoria: Geografia
Selva, la -Vallespir-
(Morellàs i les Illes, Vallespir)
Llogaret (612 m alt), al nord del poble, al vessant oriental del coll de les Cireres.
Sellumbres, rambla de
(Ports)
Curs d’aigua de l’extrem septentrional del Sistema Ibèric Valencià, que neix prop de Mosquerola (Aragó) i, amb el nom de riu de les Truites, constitueix, des de la sortida d’aquest terme, la frontera històrica entre el País Valencià (Vilafranca del Maestrat) i Aragó (Anglesola).
Penetra als Ports, on constitueix termenal del Portell de Morella i Castellfort, fins al seu aiguabarreig amb el riu de Calders, col·lector seu malgrat que té un recorregut més curt; per això, sovint, hom anomena rambla de Sellumbres també el sector del riu de Calders des d’aquest aiguabarreig fins a Forcall, on s’uneix al Bergantes conjuntament amb la rambla de Cantavella.
Selleta, la
(Atzeneta del Maestrat, Alt Maestrat)
Caseria, al nord-oest de la vila, al límit amb el terme de Benafigos.
Sellés *
Veure> Cellers (poble).
Sellent, riu de
(Canal de Navarrés / Ribera Alta)
(o riu de Sallent) Afluent del Xúquer per la dreta, entre les dues comarques. Té un règim pluvial mediterrani irregular.
Originat per la unió de dos cursos d’aigua, procedents de la serra d’Énguera; s’estén amb traç sinuós fins que ha passat Sallent de Xàtiva, on pren la direcció nord fins que desguassa a la Vallfarta.
Se’n deriven sèquies (com la de Cotes i la de vall de Càrcer) per als regatges, els quals es concentren en el curs baix i són destinats al conreu dels tarongers.
Sellent *
Veure> Sallent de Xàtiva (poble i municipi).
Sella, riu de
Curs d’aigua de la comarca. També és anomenat riu de la Vila i d’Amadòrio. Neix als vessants de la serra d’Aitana i corre en direcció perpendicular a la costa.
El seu principal afluent (per la dreta) és el riu de Relleu, aigües avall de la confluència del qual hi ha l’embassament de Sella d’Amadòrio.
Passa per Sella, Orxeta i la Vila Joiosa, vora la qual desemboca.
Seïllà
Masia i antic poble (700 m alt), al sud del terme. Esmentat el segle XIV.
Seguró, el
Caseria i església, al límit amb el terme de Sella (Marina Baixa), al sud del municipi, al port del Seguró (1.027 m alt), que comunica les dues comarques, entre la serra d’Aitana (1.558 m alt) i el pla del Cirer (1.118 m alt).
