Possessió. El 1789 fou concedit el marquesat d’Albranca al menorquí Gabí de Martorell i Gomila.
Albranca
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Albotaina
Partida, antic lloc o alqueria del terme d’Alzira, al nord-est de la ciutat.
Alborx
Alboraig (Foia de Bunyol)
Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 27,36 km2, 320 m alt, 1.185 hab (2014)
(cast: Alborache) A la zona de llengua castellana del País Valencià. Està situat a la part més baixa i plana de la vall del riu de Bunyol. La part més muntanyosa, els vessants septentrionals de la serra de Dosaigües, és coberta de pinedes i brolla de romaní.
La base de l’economia local és l’agricultura de secà (garrofers, oliveres, vinya i cereals), que ocupa principalment la part septentrional del terme. El regadiu, la ramaderia (ovina) i la indústria paperera completen les activitats econòmiques. Els indrets no conreables són dedicats al pasturatge. Àrea comercial de València.
El poble és situat damunt un tossal, a la dreta del riu de Bunyol. Després de l’expulsió dels moriscs, el seu senyor, el comte de Bunyol, atorgà carta de població el 1611. Fou anex de Setaigües fins al 1794.
Alboraia (Horta)
Municipi de l’Horta (País Valencià): 8,27 km2, 6 m alt, 23.572 hab (2014)
Situat al nord de la ciutat de València, a la plana al·luvial costanera, a banda i banda del barranc de Carraixet, oberta al mar per la platja d’Alboraia.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, alimentada per les sèquies de Rascanya, de Mestalla i de Tormos; a banda de les hortalisses, destaca el conreu de la xufla, base de la coneguda indústria local de l’orxata de xufla. La ramaderia tingué importància i la indústria s’ha desenvolupat en petites empreses provinents de la capital. Àrea comercial de València. La població ha augmentat considerablement.
El poble, una important alqueria en època musulmana, situat a la banda dreta del barranc de Carraixet, tendeix actualment a fusionar-se amb l’àrea urbana de la ciutat de València. L’església parroquial de Santa Maria, d’estil barroc, és del segle XVIII.
Dins el terme es troben l’ermita i el despoblat de Carraixet, els despoblats de Rafelterràs i de Massamardà i el santuari del Miracle.
Enllaç web: Ajuntament
Alborache *
Nom castellà del municipi d’Alboraig.
Alboi
(ant: el Boí) Poble, situat a la dreta del riu d’Albaida (a l’indret on hi ha l’assut de la sèquia del Puig), al peu de la serra de la Creu, límit entre la Costera i la Vall d’Albaida.
Era un municipi agregat al Genovés el 1845. Fins a l’expulsió del 1609 fou un poble de moriscs que depengué eclesiàsticament de la col·legiata de Xàtiva fins a la creació de la parròquia el 1574.
Albocàsser (Alt Maestrat)
Municipi i capital de la comarca de l’Alt Maestrat (País Valencià): 82,29 km2, 538 m alt, 1.334 hab (2015)
Situat en un petit altiplà entre el tossal de la Barbuda, al nord, i la serra de Sant Joan, al sud.
Hi predomina l’agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya), complementada pel regadiu (arbres fruiters i cereals), regats amb aigua del subsòl. Hi ha ramaderia de bestiar oví.
La vila, situada a la part plana del terme, és a redós de l’antic castell d’Albocàsser o convent dels templers, que encara es conserva, i al costat del qual va ser construïda el 1704 la nova església arxiprestal de Santa Maria. La primitiva església parroquial de Sant Joan, del segle XIII, conserva un retaule dels Sants Joans i el sepulcre de Joan de Brusca, primer poblador de la vila.
Dins el terme es troben les ermites de Sant Pere, de l’Esperança i de Sant Miquel, a més del santuari i caseriu de Sant Pau d’Albocàsser.
Enllaç web: Ajuntament
Albocàsser -Mallorca-
Antiga possessió, intensament parcel·lada i colonitzada per gent originària, en gran part, de Felanitx.
La petita església ha esdevingut vicaria in capite el 1938, la qual comprèn, a més, territoris dels termes de Felanitx i de Vilafranca de Bonany.
Albir, l’
(l’Alfàs del Pi, Marina Baixa)
Caseriu, situat prop del mar, al límit amb el terme d’Altea.
La cala o racó de l’Albir forma el sector meridional de l’olla d’Altea, l’extrem de la qual és la punta de l’Albir (o de la Bombarda), on es troba el far de l’Albir.
