Despoblat. Al segle XIII pertanyia al terme d’Alzira.
Actualment és una partida de regadiu, a la dreta del Xúquer, en part envoltada per un meandre del riu (racó d’Alburgir).
Masia, situat a l’aiguavés septentrional de la serra de l’Albureca, a la dreta del barranc de l’Encantada, afluent, per la dreta, del riu d’Alcoi.
El cim de la serra de l’Albureca (772 m) es troba dins el terme de Planes de la Baronia.
Municipi de l’Horta (País Valencià): 4,42 km2, 3 m alt, 3.920 hab (2014)

Situat a la zona costanera, al nord de la ciutat de València.
Tot el terme és d’horta (tarongers, tota mena d’hortalisses i també arròs), regada per la sèquia de Montcada. La ramaderia estabulada completa, amb el regadiu, l’activitat econòmica del municipi. Darrerament ha estat instal·lat al terme un gran polígon industrial que ha provocat un moderat creixement de la població.
El poble, que havia estat una alqueria durant l’època musulmana, agrupa, pràcticament, tota la població del municipi, i s’anà desenvolupant al voltant del santuari de la Mare de Déu d’Albuixec (imatge venerada des del segle XV), i de l’hostatgeria construïda el 1636. El 1783 fou bastida la nova església, que depengué durant molt de temps de Massamagrell.
Enllaç web: Ajuntament
Estany dessecat, prop de la costa. Actualment és un centre turístic.
A prop, en el tossal de Manises, hi hagué un poblat ibèric, i als peus del tossal ha estat excavada la important necròpolis ibèrica de l’Albufereta (els materials es guarden al Museu Provincial d’Alacant).
Caseriu, format al llarg de la platja de l’Albufereta, a l’extrem septentrional de la badia d’Alacant, vora l’antiga Albufereta d’Alacant.
Durant els anys 1960 ha crescut molt ràpidament com a conseqüència del turisme.
Important entrada del mar, de poca profunditat, a la costa de tramuntana de l’illa.
Es comunica amb el mar obert a través d’un gran estret, que dóna nom al caseriu i a la platja d’es Grau.
L’any 1995 fou declarat Parc Natural, amb un total de 5.184 hectàrees protegides.
(Horta, Ribera Alta, Ribera Baixa)
Zona que circumda l’Albufera. Àrea protegida situada a 4 km de la ciutat de València, que representa el primer territori valencià protegit legalment pel seu valor natural i paisatgístic.
La declaració de parc natural l’any 1986 per part del Consell de la Generalitat Valenciana va incloure unes 21.000 hectàrees de terreny, que malgrat tot representen només les restes d’un ecosistema litoral que antigament era molt més extens.
El principal interès natural de l’Albufera és la seva rica fauna ornitològica, amb unes 250 espècies refugiant-s’hi i prop de 90 que es reprodueixen a les seves aigües.
Enllaç web: Parc Natural de l’Albufera de València
Llacuna litoral de 31 km2 de superfície, de forma aproximadament semicircular. És el testimoni del jove procés de deposició de la plana litoral valenciana. Antic golf, s’ha format per l’aportació de sediments dels cursos torrencials del Túria i del Xúquer i pel xoc dels corrents marins paral·lels a la costa, els quals n’originaren la vorera litoral. Aquesta, d’uns 10 km de llargada per 2 km d’amplada en alguns indrets, constitueix un rosari de dunes, en diverses alineacions, que arriben als 7 o 8 m d’alçària, i són cobertes de pins.
La llacuna té molt poca fondària (d’un a cinc metres), i hi sobresurten espesses formacions de joncars. Comunica amb el mar per dues goles (el Perelló i el Perellonet), i el 1953 se n’obrí una altra d’artificial (el Pujol Nou).
L’alimentació no prové dels rius, sinó dels nombrosos canals que solquen la plana i que li donen una conca de recepció de 700 km2.
Als voltants, el poblament és disseminat, dedicat principalment al conreu de l’arròs.
En temps històrics tingué una extensió molt més gran, però l’afany de terres de conreu en motivà la progressiva repleció; el cadastre del 1877 li atorgava 50 km2. L’Albufera fou de patrimoni reial fins al 1865, any que fou cedida a l’estat; el 1911 fou atorgada al municipi valencià la platja de la Devesa, i el 1926 la resta de la llacuna. El 1986 fou creat el parc natural de l’Albufera de València.
Espai natural protegit de les Balears. Extens conjunt de terres baixes, inundades gran part de l’any, que conforma la major àrea de prats i aiguamolls de l’illa. Es troba situada a l’extrem nord-occidental de la badia d’Alcúdia, raó per la qual sovint és anomenada s’Albufera d’Alcúdia.
L’espai natural comprèn una resigna, amb extensos aiguamolls i marjals per on penetren els conreus del voltant, limitant amb la densa vegetació d’herbassers de les zones inundades. La fauna de s’Albufera és molt diversa, però en destaquen especialment les aus, amb unes 200 espècies observades en aquestes terres.
Va ser declarada parc natural el 1988, i el 1989 va ser inclosa a la llista de zones humides d’importància internacional emparades pel conveni Ramsar.
Enllaç web: Parc de s’Albufera de Mallorca
Possessió, prop del port de Fornells.