Despoblat, situat a la dreta del Túria.
(Rosselló)
Zona muntanyosa i subcomarca, situada en el sector sud-oest de la comarca, en el límit amb el Conflent i les muntanyes septentrionals del Vallespir.
El relleu és suau, format per una sèrie de plataformes de materials detrítics que foren aixecades a causa dels últims moviments tectònics del final del terciari i del principi del quaternari. La zona és drenada pel Bulès i el Rard.
El principal recurs econòmic és el conreu de la vinya, l’únic rendible a causa de la sequedat del clima i de la porositat del sòl, del qual s’obté un vi molt apreciat.
(o Asprilles) Rodal, situat a 6 km al sud-est de la ciutat.
Nom castellà de la vila d’Asp.
Despoblat i antic castell, situat a l’esquerra del Vinalopó, prop del límit amb Montfort.
Formava part del marquesat d’Elx.
Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 69,79 km2, 241 m alt, 20.248 hab (2014)
(cast: Aspe) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la depressió que travessa el sistema pre-bètic valencià i comunica l’altiplà amb el litoral, al sud-est d’Elda.
L’agricultura, repartida a parts iguals entre el regadiu (gràcies a que el terme és regat pel Vinalopó i la rambla de Tarafa) i el secà (cereals, oliveres i vinya), i algunes activitats industrials com la fabricació de soles de cautxú, així com la indústria de mobles, plàstics, material d’electrònica i de la construcció, són la base de l’economia local. Àrea comercial d’Alacant.
El municipi (l’antic Asp Nou, per contraposició a Asp Vell, actualment un despoblat) comprèn alguns caserius, com els de la Forma, l’Ofra i Tolomó.
Extrem occidental de la costa de Migjorn, és un promontori desgastat i baix i és el punt menys distant de l’illa de Mallorca (18 milles fins a la punta de Capdepera).
Damunt es troba el far d’Artrutx de quart ordre, construït el 1859.
Veïnat, situat al vessant meridional del coll de Caubet, a l’esquerra del Ridaura.
(Er / Vallcebollera, Alta Cerdanya)
Serra al massís del Puigmal, situada entre el pas dels Lladres i el puig d’Estaca a la branca muntanyosa que separa les dues valls i els dos municipis.
Poble, a l’esquerra del riu de Sonella, a mig camí entre Tales i Onda.
Era una antiga alqueria islàmica que després de la conquesta cristiana fou habitada pels musulmans procedents d’Onda, els quals s’hi mantingueren fins a l’expulsió del 1609 (el 1602 era habitada per 38 famílies morisques).
La seva església parroquial de Santa Anna és annexa a la parròquia de Tales.
