Arxiu de la categoria: Geografia

Atzenet -Baix Segura-

(Oriola, Baix Segura)

(cast: Azenete)  Despoblat situat prop de Redovà.

Atzavares, les -Baix Vinalopó-

(Elx, Baix Vinalopó)

Rodal, situat a uns 3 km al sud-est de la ciutat.

Atzaila

(Pego, Marina Alta)

Despoblat. Hi han estat trobades restes de ceràmica ibèrica, grega i romana.

Atxon, l’

(Fraga, Baix Cinca)

Despoblat, situat a l’extrem occidental del terme, als vessants occidentals de la vall Qüerna.

L’origen d’aquest caseriu fou el conreu de la barrella a les planes que envolten les basses de les Amargues i de la Plana, la qual era transportada per carretera fins als Arcs, vora l’Ebre, des d’on era embarcada.

Des de la fi del segle XIX, amb la pèrdua de l’interès industrial de la barrella, s’inicià el despoblament.

Atalis, platja d’

(es Mercadal, Menorca)

(o d’Atàlix) Platja de la costa de Migjorn, situada entre la platja de son Bou i les platges de Binigaus. És anomenada també platja de Sant Tomàs.

Prop de la punta d’Atalis hi ha una moderna urbanització i hi han estat construïts dos grans hotels.

Astrol, puig

(Olot, Garrotxa)

Antic volcà (625 m alt) de la zona d’Olot, a l’antic municipi de Batet de la Serra.

Té uns dels cràters més característics dels volcans olotins, d’uns 125 m de circumferència i d’uns 3 m de profunditat.

Astorg, punta d’

(Benasc, Ribagorça)

Cim (3.354 m alt) de la cresta del Mig, que s’estén del coll del Mig al coll Maleït (entre el pic d’Aneto i el pic de la Maladeta).

És el tercer cim en altitud dels Països Catalans i de tot el Pirineu.

L’alpinista francès D’Astorg, de qui ve el seu nom, féu la primera ascensió (juliol 1901), juntament amb C. Passet i Bernat Salles.

Astor, l’ -Segrià-

(Lleida, Segrià)

Despoblat, a l’esquerra del Segre, entre els termes d’Artesa de Lleida i Alfés.

Assuévar (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 23,39 km2, 298 m alt, 323 hab (2014)

(cast: Azuébar) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l’esquerra del Palància i al vessant meridional de la serra d’Espadà, a l’est de Sogorb. La part muntanyosa del territori és coberta d’alzines sureres i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (conreus de cereals, oliveres, ametllers i garrofers), complementada per la ramaderia. El municipi és també un lloc d’estiueig. Àrea comercial de Sogorb.

La vila es troba al peu d’un turó, on hi ha les ruïnes del castell d’Assuévar d’època islàmica. L’església parroquial és del segle XIV.

Enllaç web: Ajuntament

Assoc, l’ -Safor-

(Gandia, Safor)

Despoblat, situat a l’esquerra del riu d’Alcoi, aigua amunt de la ciutat.

Era lloc de moriscs habitat el 1609 per 14 famílies.