Llogaret, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
És situat en una zona muntanyosa, a uns 4 km a l’esquerra del Millars, a l’extrem septentrional del terme municipal, prop del límit amb els de Cortes d’Arenós, la Pobla d’Arenós i Sucaina.
Llogaret, a la zona de llengua castellana del País Valencià, prop de la ratlla d’Aragó.
Es troba dividit en dos nuclis: Las Arteas de Abajo i Las Arteas de Arriba.
Vall de la serra d’Espadà. El tossal d’Espadà, la penya de la Bellota, el coll d’Eslida i el puntal de l’Ombria formen el límit meridional; la serra d’Alcúdia, el límit septentrional.
És drenada per la rambla d’Artana, que neix al peu de la penya de la Bellota, i, després de passar per Aín, Eslida i Artana, desemboca al riu de Sonella, per la dreta, entre Onda i Betxí, dins el primer d’aquests dos municipis.
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 36,29 km2, 261 m alt, 1.994 hab (2014)
Situat a la vall d’Artana, al vessant septentrional de la serra d’Espadà, regat per la rambla d’Artana, afluent del riu de Sonella, al sud-oest de Castelló de la Plana. A la zona muntanyosa hi ha alzines sureres i pasturatges.
Les principals fonts de riquesa del municipi són l’agricultura, amb predomini del conreu de secà (oliveres, vinya i garrofers), al regadiu hi ha blat, moresc i patates, l’explotació d’algunes fonts d’aigua minero-medicinal i algunes activitats industrials, sobretot l’elaboració d’oli (famós per la seva qualitat). Àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila està situada sota les restes del castell d’Artana, on es conserva part d’una antiga construcció romana.
Dins el terme municipal es troben els despoblats de la Mesquita, Almoixaraca i Algímia d’Artana i el santuari de Santa Cristina.
(cast: Artaj) Llogaret, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vora de la rambla d’Artaix, que recull les aigües dels contraforts de la serra de Javalambre, i, després de passar vora Casinos (Camp de Túria), aflueix a la rambla Castellarda dins el terme municipal de Llíria.
(o de l’Ermita) Coves naturals càrstiques amb gran quantitat d’estalactites i estalagmites. Formades a conseqüència de la constitució calcària del massís d’Artà. La seva grandiositat fa que siguin un centre d’atracció turística.
L’exploració sistemàtica arrenca del final del segle XVIII, sota la inspiració del cardenal Antoni Despuig, però hom troba inscripcions dels segles XVI i XVII; el 1896 fou estudiada per Martell.
L’atracció turística ha donat peu a una curiosa (i, sovint, ridícula) nomenclatura. Ha estat tema d’obres literàries, entre les quals cal remarcar La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera, ací inspirada i localitzada.
(Son Cervera, Mallorca Llevant)
Badia de la costa. Entre el cap des Pinar i la punta de n’Amer.
La seva costa és força baixa i forma quatre cales (es Port Nou, es port Vell, cala Bona i Cala Millor).
Municipi de Mallorca Llevant (Illes Balears): 139,79 km2, 154 m alt, 7.381 hab (2015)
Situat en una península quadrada, a l’extrem septentrional de les serres de Llevant. Al terreny, molt accidentat, hi ha màquies, pinedes i alzinars.
La base econòmica del municipi, a part del turisme, és l’agricultura, principalment de secà. L’activitat industrial es limita pràcticament al sector de la construcció.
Els principals punts d’interès de la vila són el santuari de Sant Salvador, l’antic convent franciscà d’es Mostir Vell i el Museu Regional d’Artà.
Dins el terme es troben les possessions de Betlem de Marina, Albarca, sa Devesa de Ferrutx, s’Alqueria Vella, son Fortesa Vell i s’Ametlerar, entre altres, a més de les coves i poblats talaiòtics de ses Païsses i de sa Canova i la colònia de Sant Pere d’Artà.
(o illa d’en Pinto) Illa del port, unida amb un pont amb el seu arsenal, situada a la riba septentrional, davant la ciutat de Maó.
És una plana octagonal i envoltada per un moll, al centre de la qual es troben alguns magatzems per al servei de l’arsenal.
Quadra, dins l’antic terme de Remolins.
