(Sant Julià de Lòria, Andorra)
(o Auvinyà) Llogaret (1.176 m alt), situat a l’esquerra de la Valira, a uns 300 m damunt el riu, a l’espatlla d’un antic nivell d’erosió de la vall, damunt dipòsits glaciofluvials que han permès l’establiment de conreus.
Costa amunt, a 1.258 m alt, es troben les restes de l’antiga església romànica de Sant Romà d’Aubinyà.
Els habitants d’Aubinyà són els protagonistes d’una de les llegendes més populars d’Andorra, la Dama Blanca d’Aubinyà.
(Bellestar de la Frontera / Cassanyes, Fenolleda)
Cim (540 m alt) de la serra que separa la vall de la Tet de la de l’Aglí, límit dels dos municipis.
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
Veure> Sant Mateu d’Aubarca (parròquia).
Altre nom del lloc del Castelló.
(o l’Atzuvieta) Caseriu, situat a uns 4 km de la vila.
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 14,74 km2, 102 m alt, 744 hab (2013)
(ant: l’Atzúvia dels Roques o la Vila dels Roques; ort ant: l’Adsúvia) Situat a la vall de Pego, als contraforts de la serra de Gallinera i de la serra Negra, a l’oest de Dénia i drenat per la rambla de Gallinera. La zona muntanyosa és coberta de pinedes i brolles.
El conreu de les terres, bàsicament de secà (garrofers, oliveres, ametllers i cirerers), no ha impedit una lenta davallada de la població durant la segona meitat del segle XX. Àrea comercial de Gandia.
El poble es troba al peu del puig de la Creu. Era lloc de moriscs que restà gairebé desert amb l’expulsió del 1609.
El terme municipal comprèn també el poble de Forna, agregat el 1910.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 71,16 km2, 402 m alt, 1.321 hab (2014)
Situat a la regió muntanyosa de Penyagolosa, a banda i banda del riu de Montlleó, a l’oest de Castelló de la Plana. La part més occidental del terme, accidentada per la serra de la Nevera, és coberta de pinedes i de petits grups d’alzines. A la plana hi ha pastures.
La ramaderia i l’agricultura, amb predomini del secà, són la base de l’economia local. També hi ha diverses granges avícoles i algunes indústries. Tanmateix, la població ha minvat notablement durant la segona meitat del segle XX.
La vila és d’origen islàmic i conserva restes de la muralla. L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.
Dins el terme hi ha algunes masies i alguns caserius, com el de Meanes.
Enllaç web: Ajuntament
Despoblat. Era lloc de moriscs habitat per 13 famílies el 1602; formà part de la rectoria de Favara (1574).
Pertanyia a la jurisdicció del duc de Gandia.
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 6,04 km2, 450 m alt, 1.175 hab (2014)
Situat al nord-est d’Ontinyent, al vessant septentrional del Benicadell i de la serra d’Agullent, la qual separa la vall de la comarca del Comtat, és travessat pel barranc d’Atzeneta.
La major part de les terres conreades són de secà (oliveres, garrofers i ametllers), hi ha una petita part de regadiu (arbres fruiters, llegums i hortalisses) que aprofita l’aigua del riu d’Albaida, mitjançant un canal regulat per la junta de regants. També hi ha algunes indústries tèxtils (manufactures d’espart) i de la fusta. Àrea comercial d’Ontinyent.
El poble es troba prop de la carretera de València a Alcoi, al començament del port d’Albaida.
