Arxiu de la categoria: Geografia

Codonyera, la (Matarranya)

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 20,9 km2, 499 m alt, 374 hab (2014)

Estès des de la riba dreta del riu de Mesquí, subafluent de l’Ebre, que limita el terme per l’oest, fins a la serra de Fórnols, al sud-est d’Alcanyís. A la zona muntanyosa hi ha vegetació natural formada per pinedes, alzinars i pasturatges, de propietat comunal.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (amb predomini de les oliveres, a més de cereals i vinya) i de regadiu (cereals i oliveres), gràcies a les sèquies derivades del Mesquí. Hi ha ramaderia ovina i porcina. Les activitats industrials són subsidiàries de l’agricultura (molins d’oli i pinsos). Àrea comercial d’Alcanyís. Tanmateix la població tendeix a disminuir a causa de l’emigració.

La vila, que comprèn tota la població del municipi, és a la dreta del riu de Mesquí; l’església parroquial, esmentada ja el 1280, és dedicada a Santa Maria.

Codalet (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 2,78 km2, 380 m alt, 360 hab (2012)

(o Codalet de Conflent) Situat a la vall de Taurinyà, al límit amb la plana al·luvial de la Tet, al peu del massís del Canigó. Les zones més altes de la vall són en gran part coberts de bosc (alzinars i rouredes).

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola de secà (cereals) i de regadiu (arbres fruiters, vinya i hortalisses), que aprofita l’aigua de la ribera de Tourinyà a través de sèquies. L’agricultura és, en part, subsidiària de la ramaderia (bestiar boví). Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, pràcticament un barri del cap de comarca i vila veïna de Prada, és a la dreta de la riera de Taurinyà; conserva restes de l’antic castell de Codalet; també hi destaquen l’església parroquial de Sant Feliu, del segle X, i una font gòtica.

Dins el terme hi ha el monestir benedictí de Sant Miquel de Cuixà i les ruïnes de l’església de Sant Joan de Dossorons.

Cocentaina (Comtat)

Municipi i capital de la comarca del Comtat (País Valencià): 52,94 km2, 434 m alt, 11.519 hab (2014)

Situat entre la foia d’Alcoi i el vessant oriental de la serra de Mariola, límit occidental del terme.

La vida econòmica del municipi es fonamenta en la indústria (molt diversificada i subsidiària de la d’Alcoi), complementada per les activitats agrícoles de secà (cereals, vinyes i, sobretot, oliveres). Àrea comercial d’Alcoi.

La vila, d’origen romà i formada pel nucli antic i els ravals del Salvador i de Fraga, es troba en un vessant del tossal de Sant Cristòfol, al peu de les restes del castell de Cocentaina. Hi destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria, reconstruïda a la fi del segle XVII, l’edifici de l’Ajuntament, actiu palau comtal del segle XV, l’església renaixentista de la Mare de Déu del Miracle i nombroses cases d’estil mudèjar.

Dins el terme hi ha el poble de l’Alcudieta del Comtat i els llogarets de Penella i del Poblenou de Sant Rafael, entre altres.

Enllaç web: Ajuntament

Cluses, les (Vallespir)

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 8,91 km2, 135 m alt, 260 hab (2012)

(o la Clusa) Situat al vessant nord de la serra de l’Albera, a la vall mitjana del Rom, prop del coll del Pertús, al límit amb l’Alt Empordà. Bona part del terreny és cobert de boscs d’alzina surera.

El cap del municipi és el poble de la Clusa d’Amunt, format al voltant de l’antic castell de la Clusa i de l’església parroquial de Sant Nazari, pre-romànica, de planta basilical amb tres absis, i conserva part de la decoració mural.

El castell i l’església s’aixequen sobre les ruïnes d’una de les dues fortificacions de la Clusa, construccions romanes del segle III; l’altra fortificació, de la qual també es conserven les ruïnes, és anomenada el Castell dels Moros, obra de remarcable solidesa que també pot ésser datada el segle III.

Completen el municipi els veïnats de la Clusa del Mig, a la dreta del Rom, vora la carretera de Perpinyà a Barcelona; i la Clusa d’Avall, a l’esquerra del Rom.

Àrea comercial de Perpinyà.

Clerà (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,70 km2, 532 m alt, 243 hab (2012)

(ort ant: Clarà, fr: Clara)  Situat al contrafort septentrional del massís del Canigó, a l’alta vall del riu de Llescó, molt tancada, dominada pel roc dels Mosquits. La part alta del terme és coberta de bosc.

La vida econòmica del municipi es limita a les activitats agrícoles de regadiu (farratges, prats naturals, hortalisses, arbres fruiters), que aprofita l’aigua del canal de Boera, i ramaderes (bestiar boví, que aprofita les pastures d’alta muntanya). Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és al fons de la vall, vora el riu, i es comunica amb Prada pel coll de Creu i amb la vall de Taurinyà pel coll de Clerà; l’església parroquial de Sant Martí és esmentada ja el 879.

Dins el terme, a més del veïnat de Villerac, hi ha l’església de Sant Esteve de Pomers o de Villerac i, prop d’aquesta, les ruïnes del castell del mateix nom.

Baó *

(Rosselló)

Forma amb la qual també és conegut el poble de Bou.

Banys del Tec, els *

(Vallespir)

Nom amb que també ha estat conegut el poble dels Banys d’Arles.

Banys de Sant Vicenç, els *

(Pont de Bar, Alt Urgell)

Veure> banys de Sant Vicenç  (balneari i caseria).

Banys de Sant Joan, es

(Campos, Mallorca)

Balneari, a mig camí entre la vila i el port de Campos, a la vora oriental del salobrar de Campos.

És l’única manifestació de termalisme en tota l’illa.

L’aigua surt a 38,7ºC i té una olor sulfhídrica i un gust amarg i salat.

Banys de Ribes, els *

(Campelles, Ripollès)

Veure> banys de Ribes  (balneari).