Arxiu de la categoria: Geografia

Orba (Marina Alta)

7 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 17,80 km2, 156 m alt, 2.216 hab (2014)

Situat a la subcomarca de les valls de Pego, entre el riu Xaló i el Girona; aquest darrer rega el terme amb els seus afluents, els barrancs de Fontilles i d’Orbeta. El territori és accidentat per relleus no gaire alts, que corresponen als últims estreps de la serra d’Aitana. El bosc cobreix gairebé la meitat del terme.

El principal recurs econòmic és l’agricultura: hi predomina el secà sobre el regadiu, que utilitza exclusivament aigua de pou. Els principals conreus són els de cereals, seguits pels d’ametllers, oliveres i garrofers, al regadiu hi ha tarongers. La indústria (ceràmica i fabricació de rajoles) complementa l’economia, juntament amb l’incipient sector de serveis. Àrea comercial de Gandia. Demogràficament tingué un increment cap al 1920, però després de minvar al voltant dels anys 1960, es recupera lentament.

La vila és a la plana, dominada pel turó on s’aixecava l’antic castell d’Orba.

El municipi comprèn, a més, la caseria d’Orbeta.

Òpol i Perellós (Rosselló)

7 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 50,5 km2, 161 m alt, 996 hab (2012)

(fr: Opoul-Périllos) Situat a la falda i al seu sector més oriental de les Corberes, a l’esquerra del Ròvol, afluent de l’Aglí, al nord-oest de Perpinyà. A la plana litoral està cobert, en gran part, per l’estany de Salses. Ha perdut els arbres i el territori és cobert de garriga.

El principal recurs és l’agricultura de secà, produeix, sobretot, vinya, cereals i oliveres. La producció de vi s’inclou al sector de les Corberes de Rosselló, quant als de qualitat superior; els vins dolços naturals pertanyen al de Ribesaltes. Hi ha un celler cooperatiu. L’agricultura de regadiu és destinada especialment al conreu de fruiters. Ramaderia de llana (que ha disminuït molt) i bestiar cabrum.

Constituït el 1970 per l’agregació dels termes d’Òpol i de Perellós. El cap del municipi és el poble d’Òpol.

El municipi comprèn també l’església de Valloriola.

Ontinyent (Vall d’Albaida)

69 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Vall d’Albaida (País Valencià): 125,43 km2, 382 m alt, 36.180 hab (2014)

Situat entre la serra Grossa (o serra d’Ontinyent) i la d’Agullent, que accidenten el terme, molt muntanyós. És drenat pel riu Clariano (dit també riu d’Ontinyent) i per una sèrie de barrancs. Una gran part del terme és coberta de bosc de pins.

L’agricultura de regadiu és possible gràcies a les sèquies derivades del riu, i s’hi conreen hortalisses i fruiters (melons), però preponderen els cultius de secà, dedicats principalment a cereals, oliveres i vinya. Ramaderia (bestiar porcí i aviram). Indústria tèxtil, de materials per a la construcció, alimentària, metal·lúrgica i paperera; manufactures de fusta. És un centre comarcal per als productes agraris (cítrics), amb una indústria important.

La ciutat ha triplicat la població des del 1900, amb un ritme de creixement progressivament accelerat a partir del 1940.

El nucli antic de la ciutat, conegut com la Vila, conserva l’aspecte típic, i fou declarat conjunt històrico-artístic el 1974. L’església arxiprestal de Santa Maria fou reformada al segle XVII; té una notable portalada plateresca i s’hi venera la Puríssima, popular imatge d’argent feta el 1625. També si poden trobar diverses esglésies i convents (des del segle XIV fins al XVIII), així com grans casals senyorials.

El municipi comprèn, a més, el balneari de la Salut i els despoblats de Toledo i Llombo.

Enllaç web: Ajuntament

Onil (Alcoià)

25 Respostes

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 48,41 km2, 697 m alt, 7.565 hab (2014)

Situat a la vora del riu Verd o de Castalla, al sector septentrional de la foia de Castalla, al sud-oest d’Alcoi. El sector nord del terme és accidentat per la serra d’Onil (1.018 m alt) i el pla d’Onil. Drenen el terme el riu Verd i diversos barrancs afluents.

Agricultura de secà (cereals, olivera i vinya) i de regadiu (hortalisses), amb aigua procedent de diverses fonts. Explotacions avícoles. La principal font de riquesa és la indústria, i la fabricació de joguines és la principal activitat industrial, juntament amb la fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial d’Alcoi. La població és mantingué estacionària durant la primera meitat del segle XX i registrà un creixement important entre el 1950 i el 1965, a causa de l’afluència d’immigrants d’Andalusia i de la Manxa.

La vila conserva el palau dels barons de Castalla (en una ala del qual hi ha l’església parroquial de Sant Jaume), obra del segle XVII.

El municipi comprèn, també les caseries de Vistabella, la Cadolla, Favanella, Fontanar i Mossèn Joan.

Enllaç web: Ajuntament

Ondara (Marina Alta)

21 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 10,41 km2, 36 m alt, 6.632 hab (2014)

Situat a la riba dreta del riu Girona, que rega el terme, juntament amb el riu Verd i el barranc de la Fusta; aquests dos últims fan de límit amb el terme de Dénia.

Els conreus més estesos són: vinya (raïm de taula), tarongers, ametllers, cereals i hortalisses. Per a la irrigació es val d’aigües procedents de mines, les quals beneficien també part de les hortes de Beniarbeig i Pedreguer. Bestiar porcí. Indústria alimentària, tèxtil de gènere de punt, de joguines, de mobles i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Gandia.

La població viu concentrada a la vila, demogràficament, ha crescut d’una manera harmònica i continuada tot al llarg del segle XX.

La vila és a la dreta del Girona i la seva església parroquial és dedicada a santa Anna.

El municipi comprèn, a més, el poble de Pamis i la masia i antic lloc dels Vinyals.

Enllaços web: Ajuntament – Història – Club Atletisme

Onda (Plana Baixa)

52 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 108,42 km2, 192 m alt, 25.228 hab (2014)

Situat entre els rius Sonella i Millars, als últims contraforts del Sistema Ibèric, a la zona costanera de la Plana. És un dels municipis més extensos de tota la regió.

L’activitat econòmica se centra principalment en la indústria i els serveis. L’agricultura té en els garrofers el conreu més important, seguit dels ametllers i l’olivera. El regadiu comprèn dues àrees diferenciades: l’Horta Vella, que consta de l’horta de la Vila i l’horta de Miralcamp, amb aigües procedents de la font i dels pous del Canyar, i l’Horta Nova, creada a partir de la segona meitat del segle XIX, amb aigua de pous. El conreu fonamental és el de tarongers, conegut des de l’època àrab i incremental al final del segle XIX en produir-se la crisi de la morera; la varietat més important és la nàvel. Altres activitats econòmiques són l’explotació del bosc, la ramaderia (sobretot ovina) i l’avicultura. Indústries químiques i de materials per a la construcció (ceràmica). Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El creixement de la població fou especialment notable a partir de l’any 1950.

La vila, situada a l’esquerra del riu de Sonella, és al peu del castell d’Onda, centre de la comanda d’Onda (1280-1317) de l’orde de l’Hospital, que passà a l’orde de Montesa; té diversos edificis dignes de consideració, entre els quals destaca l’església de la Sang, del segle XIII, que guarda un retaule gòtic del segle XIV, i el Museu de Ciències Naturals del Carme.

Dins el terme hi ha, a més, el poble d’Artesa d’Onda, les caseries de Miralcamp, el Tis i el pla de la Marquesa, els barris del Tossalet i Montblanc, els despoblats de Sonella, Espartera, Benita i la Graïllera, el santuari del Salvador i l’important convent del Carme d’Onda.

Enllaç web: Ajuntament

Oms (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 18,53 km2, 496 m alt, 326 hab (2012)

(ant: Olms) Situat prop del coll d’Oms, al sector meridional dels Aspres, drenat, al vessant meridional, per la riera del Teixó i el riu Cerdà, i al vessant septentrional, per la riera d’Oms i la de Montoriol, al nord de Ceret. El terme és cobert, en la seva major part, de boscs i garrigues.

Economia agrària de secà, amb conreus de vinya, principalment, i fruiters (cirerers i presseguers); explotació forestal. Ramaderia ovina i bestiar cabrum.

El poble és situat al vessant septentrional del puig d’Oms (589 m alt) i és bastit al voltant de l’església parroquial, notable exemplar romànic, en el qual destaquen el portal i un sarcòfag de marbre del segle XIII.

El terme comprèn el llogaret de Reirós.

Olocau del Rei (Ports)

3 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 44,77 km2, 1.042 m alt, 118 hab (2014)

(cast: Olocau del Rey) Situat al sector més occidental de la comarca, al límit amb l’Aragó, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. El territori, muntanyós i aspre, és dominat pel puig d’Olocau (1.203 m alt) i drenat pel barranc de la Mola i la rambla de Cantavella, afluents del Bergantes.

El sector conreat és molt minso, la major part està ocupada per bosc i pastures. Conreus de secà, principalment cereals. Té importància la ramaderia ovina. L’emigració va despoblant lentament el municipi.

La vila és al peu del puig d’Olocau (coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Olocau), conserva edificis medievals, i a l’església parroquial, dedicada a la Mare de Déu del Populo, una talla romànica de la Verge.

Dins el terme hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la Taronja.

És l’única població de la comarca inclosa a l’arquebisbat de Saragossa.

Enllaç web: Ajuntament

Olocau (Camp de Túria)

14 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 37,4 km2, 269 m alt, 1.628 hab (2014)

(o Olocau de Carraixet)  Situat al vessant meridional de la serra Calderona. El terme, accidentat, és drenat pel barranc de Carraixet (o barranc d’Olocau).

Una tercera part escassa del terme és conreada. Hi preponderen els conreus mediterranis de secà (oliveres, ametllers i vinya). El regadiu està dedicat als cítrics. La indústria es deriva de l’agricultura (oli). Hom aprofita jaciments de terra per als rajolars d’Alfara del Patriarca i Montcada de l’Horta; han estat abandonades les mines de plom. S’ha desenvolupat força l’estiueig. Àrea comercial de València.

L’església parroquial de la vila és dedicada al Roser. És conserva l’antic palau senyorial dels Vilaragut (segles XIV-XV) i restes de l’antic castell d’Olocau.

El municipi comprèn, a més, l’antic castell de Rel, enrunat, l’antiga masia de la Maimona, on el 1957 fou traslladat el poble de Marines.

Enllaç web: Ajuntament

Olleria, l’ (Vall d’Albaida)

11 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 31,75 km2, 425 m alt, 8.379 hab (2014)

(ant: Olles) Situat al peu de la serra Grossa i del port de l’Olleria, entre el riu d’Ontinyent i el Cànyoles, afluent del riu d’Albaida. El terme comprèn l’extrem nord-est de la comarca.

L’agricultura és de secà: hi predomina el conreu de la vinya, que produeix vi de taula; també hi ha cereals i oliveres. Hi té importància l’activitat industrial, on destaquen les indústries derivades de la fusta (mobles), seguides per la fabricació de vidre i de materials per a la construcció, i tèxtils; a més, cal esmentar la pirotècnia i la indústria alimentària. Àrea comercial de Xàtiva. El principal augment demogràfic del segle XX s’experimentà en el decenni 1960-70, amb un augment de més d’un miler d’habitants.

El poble és a la plana, l’església parroquial (Santa Maria Magdalena) tingué com a annexa la d’Aielo de Malferit fins el 1535.

El municipi comprèn, a més, els despoblats de Miranda i de Vint-i-cinc.

Enllaços web: Ajuntament – Biblioteca