Arxiu de la categoria: Geografia

Sagra (Marina Alta)

4 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 5,62 km2, 103 m alt, 410 hab (2015)

Situat al sistema Prebètic valencià, a la vall del riu Girona, al sector conegut per la Rectoria del Ràfol. Al nord hi ha l’abrupte sector del port de Sagra.

Economia agrícola, on predominen els conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són els cítrics, seguits d’ametllers, garrofers, oliveres i cereals de secà. Avicultura. Àrea comercial de Gandia. Població en descens.

La vila, d’origen àrab, s’allarga al camí axial de la Rectoria del Ràfol; església parroquial de Sant Sebastià (fi del segle XVI). La senyoria fou adquirida per l’orde de Sant Jaume, que hi edificà un palau, i hi establí la comanda de Sagra.

Sacanyet (Alt Palància)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 30,50 km2, 1.015 m alt, 80 hab (2015)

(cast: Sacañet) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a l’oest de la comarca, al límit amb els Serrans, a la divisòria d’aigües entre el Palància i el Túria. El territori és força muntanyós, accidentat per la serra d’Andilla i gran part del mateix és incult o boscat.

Només una petita part del terme és conreat; cereals de secà i llegums. Ramaderia ovina i cabrum.

El poble és a l’esquerra del barranc de Pedregós, dividit per la plaça de l’església en dos nuclis. L’església parroquial de Sant Jaume depèn de la de Begís, municipi al qual pertangué, amb el poble de Canals, fins al 1842.

Enllaç web: Ajuntament

Rugat (Vall d’Albaida)

3 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 3,03 km2, 296 m alt, 179 hab (2015)

Situat al peu dels contraforts septentrionals de la serra de Benicadell, a l’est de la comarca.

Els conreus ocupen tres quartes parts del terme, amb predomini dels conreus mediterranis de secà, principalment la vinya, seguida dels arbres fruiters, les oliveres i els cereals; el regadiu, destinat a hortalisses i tarongers, aprofita l’aigua de fonts i pous. Pertany a l’àrea comercial de Gandia.

El poble, d’origen islàmic, és al sector més pla; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Gràcia. El castell de Rugat era una fortalesa d’origen islàmic. Pertangué a la corona fins a mitjan segle XIV i esdevingué centre de la baronia de Rugat.

El municipi comprèn, a més, l’enclavament de Barraix.

Ròtova (Safor)

11 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 7,59 km2, 74 m alt, 1.285 hab (2015)

Situat al peu dels contraforts meridional del Mondúver i drenat pel riu de Vernissa, que travessa el terme d’oest a est. El sector forestal, en gran part cobert de pinedes, ocupa unes dues terceres parts del territori.

Important agricultura de regadiu (tarongers) que aprofita l’aigua del Vernissa i de pous; el secà (oliveres, garrofers, vinya i ametllers) es reduït. Hi ha magatzems de preparació de fruita.

El poble, antiga alqueria islàmica, és a la dreta del Vernissa; a l’església parroquial de Sant Bartomeu hi fou traslladat el retaule major del monestir de Cotalba i la imatge de la Mare de Déu de la Salut. Els Escrivà esdevingueren comtes de Rotova (1799).

El terme comprèn, a més, l’antic terme i castell de Borró, l’enclavament de l’Erm i la cova prehistòrica del Barranc Blanc.

Enllaç web: Ajuntament

Rotglà i Corberà (Costera)

18 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 6,23 km2, 116 m alt, 1.144 hab (2015)

(o Roglà i Corberà) Situat a l’esquerra del Cànyoles, afluent de l’Albaida, al nord de la comarca. El seu terme, planer al sud, s’ondula lleugerament vers l’oest i el nord.

La superfície conreada ocupa gran part del terme, amb predomini del regadiu (tarongers, arbres fruiters i hortalisses), possibles gràcies als regatges derivats del Cànyoles i de pous. Els conreus de secà, en altres temps dominants, es redueixen al conreu d’oliveres, vinya, garrofers i ametllers. Cria d’aviram. L’activitat industrial és la derivada del sector agrícola. Àrea comercial de Xàtiva. Part de la població treballa a les indústries de Canals i Xàtiva.

El cap municipal és el poble de Roglà, que forma un sol nucli amb el de Corberà.

El terme comprèn, a més, els despoblats de Martí Tallada, l’Alqueria de Gil i les Alqueries de Galceran Sanç.

Enllaç web: Ajuntament

Rossell (Baix Maestrat)

10 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 74,9 km2, 504 m alt, 1.020 hab (2015)

Situat al límit amb Catalunya, a la dreta del riu de la Sénia (límit nord-oriental), drenat a més pel riu Cérvol i els seus afluents, el barranc de Rossell i el de la Cova Alta, i accidentat pels contraforts orientals de les muntanyes de la Tinença de Benifassà.

L’agricultura és majoritàriament de secà (oliveres sobretot, a més d’ametllers, cereals i vinya); hi ha unes poques hectàrees de regadiu (hortalisses). La ramaderia ovina i l’avicultura tenen una importància secundària. Indústria del paper i del moble. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila (rossellans) és a l’esquerra de la riera de Rossell; l’església parroquial és dedicada als sants Joans. El 1971 li fou agregat el terme de Bel.

El municipi comprèn, també, l’antic molí i fàbrica de Malany i el llogaret de les Cases del Riu.

Enllaç web: Ajuntament

Romana, la (Vinalopó Mitjà)

13 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 43,3 km2, 480 m alt, 2.431 hab (2015)

(o la Romana de Tarafa) Situat a les ribes de la rambla de la Romana, afluent per la dreta del Vinalopó, al sud-oest de Novelda, al sistema Subbètic valencià i envoltat de muntanyes.

L’agricultura, tradicionalment de secà, s’ha vist beneficiada pels regatges derivats de pous i fonts i, gràcies a això, els conreus de regadiu, abans minoritaris, s’han estès per tot el terme. Els principals conreus són els ametllers, els cereals i, especialment, la vinya. Àrea comercial d’Alacant.

El poble és anomenat la Romana de Baix; església parroquial de Sant Pere. La població donà nom al marquesat de la Romana.

El municipi compta amb nombroses caseries, entre les quals Alcanà, Algaiat, els Bertrans, la Boquera, els Palaus, les Joveres, els Canisis, la Solana Alta, la Solana Baixa, l’Ombria Alta i l’Ombria Baixa de la Romana.

Fou segregat de Novelda el 1929.

Enllaç web: Ajuntament

Rojals (Baix Segura)

8 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 27,56 km2, 8 m alt, 18.127 hab (2015)

(cast: Rojales) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a banda i banda del Segura.

L’agrícola és la base dels seus recursos econòmics, i en la major part és de regadiu; els conreus principals són els cítrics i les hortalisses, seguits del blat i el blat de moro. Al secà hi ha ametllers, oliveres, cereals i garrofers. Població en ascens, un cop frenada l’emigració que es dirigia a Barcelona, Elx i França.

La vila és en bona part a la dreta del riu. L’església parroquial és dedicada a sant Pere. El terratrèmol de l’any 1829 esfondrà totalment la població.

La població disseminada correspon en bona part als antics llogarets de La Garriga, Las Heredades, Saavedra i Torrejón de San Bruno.

Enllaç web: Ajuntament

Bonconsell, el

1 Resposta

(Vingrau, Rosselló)

Santuari de la Mare de Déu del Bonconsell, situat dalt d’un turó (167 m alt), a l’est del poble.

Fou construït el 1860.

Bonbac, el *

Deixa un comentari

(Ripoll, Ripollès)

Altre nom de l’església de Sant Jaume del Barretó.