Arxiu de la categoria: Geografia

Sant Joan de Labritja (Eivissa)

Municipi d’Eivissa (Illes Balears): 121,56 km², 202 m alt, 5.872 hab (2015)

(o Sant Joan d’Eivissa) Situat al nord-oest de l’illa. La costa és alta i rocosa, amb nombroses cales (es Port de Sant Miquel, Xarraca, Portinatx). Dues terceres parts del terme municipal són cobertes per la vegetació natural (pins, matolls i pastures).

Els conreus més estesos són els de secà; sobresurten els cereals (blat, ordi i civada); el regadiu aprofita aigües de deus per a la producció d’hortalisses, patates i moresc. Ramaderia (boví, oví, porcí i cabrum) i aviram. Centre turístic amb importants centres com els de Portinatx, es Port de Sant Miquel, etc. Àrea comercial d’Eivissa. Població disseminada.

El poble és un petit nucli, agrupat al voltant de l’església parroquial de Sant Joan (segle XVIII).

Dins el terme hi ha la important cova des Cuieram.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Joan d’Alacant (Alacantí)

11 Respostes

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 9,64 km², 40 m alt, 22.825 hab (2015)

Situat al litoral, a l’horta i al nord de la ciutat d’Alacant. El riu de Montnegre (o Sec) és el límit septentrional. Les terres incultes són escasses.

Agricultura de regadiu amb predomini sobre els de secà; els conreus més estesos són els d’horta i ametllers, seguits de garrofers i oliveres. Indústries derivades de la fusta (fabricació de mobles) i de l’agricultura (d’olis, farineres i peladores d’ametlles). Important activitat turística a la platja de Sant Joan. Àrea comercial d’Alacant. A partir del 1960 la població gairebé s’ha triplicat.

La vila està situada en un embrancament viari de diverses carreteres. L’actual edifici de l’església parroquial és del 1862.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Isidre (Baix Segura)

2 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 11,7 km², 12 m alt, 1.915 hab (2016)

(cast: San Isidro) El terme s’estén des del vessant septentrional de la serra d’Albatera fins al centre de l’horta d’Oriola. Comunica amb les localitats d’Albatera i Crevillent.

L’origen de Sant Isidre es troba vinculat als projectes de fundació agrícoles sorgits a l’empara de l’Institut Nacional de Colonització, durant els anys 1950. En 1952, es va engegar la transformació de terrenys improductius, amb aprovació de la bonificació de saladores. En 1956 es van començar a lliurar els nous habitatges i lots de terres als que anaven a ser els seus veïns.

El nucli urbà es trobava dins del terme municipal d’Albatera, i rebia el nom de San Isidro de Albatera, municipi del que va seguir depenent durant les següents dècades. Finalment, en 1993 es va independitzar d’Albatera, creant un municipi independent amb el nom de San Isidro. Àrea comercial d’Oriola.

Sant Hipòlit de la Salanca (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 14,65 km², 3 m alt, 2.836 hab (2013)

(fr: Saint- Hippolyte) Situat vora el canal de la Salanca, entre la riba meridional de l’estany de Salses (aiguamolls) i el riu Aglí.

L’economia es basa en l’agricultura: al regadiu es conreen hortalisses i arbres fruiters (sobretot albercoquers i presseguers), i al secà s’hi conrea vinya, bona part de la qual es destina a l’elaboració de vins amb denominació d’origen. Hivernacles en progressió. Hi ha una certa activitat pesquera a l’estany de Salses, vora el qual hi ha un grup de barraques de pescadors i un centre nàutic. Hi ha una empresa de transports i una de construcció.

El poble, que concentra tota la població del municipi, és emplaçat al centre de la plana regada, al voltant de l’església parroquial de Sant Hipòlit, on es conserva un mil·liari romà amb una inscripció dedicada a l’emperador Constantí. El lloc pertangué als templers.