Veïnat.
Veïnat.
(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)
Altre nom del riu de Bellera.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 9,90 km2, 50 m alt, 2.752 hab (2013)
(fr: Saint-Génis-des-Fontaines) Situat entre el riu Tec i el massís de l’Albera (que accidenta l’extrem meridional del terme, en part boscat). El terme és drenat per diversos torrents i rieres tributaris del Tec, per la dreta.
L’agricultura és de secà, amb predomini gairebé exclusiu de vinya, també s’hi conreen arbres fruiters (presseguers, albercoquers, pomeres), així com hortalisses. Cava cooperativa vinícola, producció de vi, i una destil·leria. Activitat turística a la costa que ha dinamitzat el sector de la construcció. Hom extreu sorra i grava del llit del riu. Àrea comercial de Perpinyà. Població en ascens.
El poble s’assenta al centre de la plana regada, vora el canal d’Albera, al voltant de l’església parroquial de Sant Genís, antic monestir de Sant Genís de Fontanes.
El municipi comprèn, també, el poble de Cabanes i la caseria del Castell de Bles.
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 19,75 km2, 4 m alt, 9.021 hab (2015)
(cast: San Fulgencio) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Vinalopó, a l’esquerra del Vinalopó, prop de la seva desembocadura i al nord del delta del Segura.
L’agricultura, en gran part de regadiu i amb predomini de les hortalisses, n’és la riquesa principal. Ha estat l’últim reducte de l’arrossar meridional, ara ja desaparegut. Àrea comercial d’Elx.
El poble és al sud del terme, s’integrà a l’establiment de les Pies Fundacions. L’església parroquial és dedicada a sant Fulgenci.
El municipi comprèn, a més, les caseries de Lo Martínez i Lo Pedreño.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,79 km2, 85 m alt, 2.572 hab (2013)
(fr: Saint-Féliu-d’Avall) Situat al contacte entre el Riberal i els Aspres, estès a la dreta de la Tet fins al límit amb la plana de Tuïr. El terme és drenat, a més, per la riera del Soler.
L’economia es basa en l’agricultura: de secà s’hi conreen oliveres i vinya; hi ha conreus de regadiu (fruites i hortalisses), que són regats amb aigua de la Tet, a les hortes properes al riu, i dels canals de Castellnou i de Perpinyà, a la resta del terme. Cooperativa vinícola, que produeix vi corrent, vi de qualitat superior i vins de taula. Indústria de la ceràmica.
El poble és situat a la plana al·luvial de la dreta de la Tet, al voltant de l’església parroquial de base romànica.
El terme comprèn, a més, les antigues esglésies de Sant Martí de la Riba i de Santa Anna de les Eres.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,11 km2, 85 m alt, 985 hab (2013)
(fr: Saint-Féliu-d’Amont) Situat al Riberal, de la riba dreta de la Tet a la plana de Tuïr. El terme és drenat, a més, per la riera de Sant Julià.
La principal activitat econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu, gràcies a la canalització de l’aigua del Bulès i de la Tet (canals de Corbera, de Castellnou i de Perpinyà), i es destinada a hortalisses i fruiters (albercocs i préssecs); també hi ha vinya, que produeix vi amb denominació d’origen controlat. Ramaderia ovina.
El poble és situat a la dreta de la Tet, a la confluència amb la riera de Sant Julià, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, antic monestir de Sant Feliu d’Amunt.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,67 km2, 33 m alt, 11.846 hab (2013)
(fr: Saint Estève) Situat al Riberal, entre els contraforts meridionals del massís calcari de la Pena i la riba esquerra del riu Tet, a l’oest i dins l’àrea d’influència de Perpinyà.
La població viu principalment de l’agricultura de regadiu: verdures i fruita (préssecs i albercocs), que aprofiten l’aigua de la Tet a través de les sèquies del Vernet i de Pià. Al secà es cultiva vinya. Cava cooperativa; producció de vi dolç natural. Indústria conservera, elèctrica, de mobles, etc. Nucli industrial gràcies a la proximitat de Perpinyà. Població en ascens, sobretot en el període 1960-80, en què es va sextuplicar.
El poble es troba al límit septentrional de la plana regada, a l’indret de l’antic monestir de Sant Esteve d’Agusa, al voltant del qual sorgí.
Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 72,15 km2, 420 m alt, 498 hab (2015)
(cast: San Esteban de Litera) Situat entre el riu de la Sosa de Peralta, afluent del Cinca, i el canal d’Aragó i Catalunya, que rega el sector meridional del terme; accidentat per la serra de la Gessa, al sector occidental de la comarca i que marca la separació entre la baixa i l’alta Llitera. La part muntanyosa és en part coberta de pinedes i carrascar.
Agricultura de secà (cereals, oliveres), així com de regadiu, amb conreus d’horta i sobretot fruiters. Ramaderia porcina, ovina i bovina. Granges d’aviram i de conills. Indústries derivades de l’agricultura (elaboració de pinsos i molins d’oli). Àrea comercial de Lleida. Població en descens.
La vila és als contraforts de la serra de la Gessa. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.
El municipi comprèn el poble i l’enclavament de Rocafort de Llitera i l’ermita de la Guàrdia.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Illa de ponent, la més pròxima a la costa (a 425 m), entre l’illa d’Eivissa i l’illa de sa Conillera.
Té 67 m d’altitud i 625 m de longitud.
