Veïnat, situat a 4 km al nord de la vila.
Arxiu de la categoria: Geografia
Brucs, els *
Bruc de Dalt, el
Bruc de Baix, el
Barri, situat al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida, al limit amb el terme dels Hostalets de Pierola.
Sant Miquel de Llotes (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,64 km2, 185 m alt, 332 hab (2012)

(fr: Saint-Michel-de-Llotes) Situat al límit del Riberal amb les muntanyes dels Aspres, a la dreta de la riera de Sant Miquel (o de Gimenell), dins la rodalia d’Illa, al sector occidental de la comarca.
El canal de Corbera hi estableix una mena de separació entre el sector pla i regat del nord i la zona muntanyosa. Aquesta última és coberta de bosc i de garriga. L’agricultura és l’activitat econòmica més important, amb predomini dels arbres fruiters (presseguers i cirerers), en expansió, hortalisses i vinya, en regressió. Població totalment disseminada.
El poble se centra en l’església parroquial de Sant Miquel, vora la riera de Sant Miquel, afluent, per la dreta, de la Tet, envoltada pels veïnats del Mig, de Valltorta, d’en Marçalet i dels Masos.
Sant Miquel de les Salines (Baix Segura)
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 54,95 km2, 75 m alt, 6.773 hab (2015)

(o Sant Miquel del Camp, cast: San Miguel de Salinas) Situat als turons i raiguer de les serres bètiques meridionals valencianes, al sud de la comarca, entre els municipis de Torrevella i Oriola, que pràcticament l’envolten.
L’agricultura de regadiu és possible gràcies a un canal de Regs de Llevant; hi ha conreus de cítrics i hortalisses.
El poble és en un creuer de camins. L’església parroquial de Sant Miquel fou erigida el 1722 al cim d’un turó del sector meridional del camp d’Oriola, ciutat a la qual havia pertangut fins aleshores; des d’aquella data s’inicià la formació del poble.
Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat)
Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 64,62 km2, 325 m alt, 1.995 hab (2015)

Situat en el sector occidental de la comarca, entre la serra de Vall d’Àngel i drenat per la rambla de Cervera al nord i per diversos barrancs al sud (Benifarquell, Coma). El sector central del terme és relativament pla (pla de Sant Mateu) i és drenat pel barranc de Sant Mateu, afluent dretà de la rambla de les Coves.
Predomina el secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són l’olivera i els cereals, seguits de la vinya i els ametllers. El regadiu produeix llegums i fruiters. Ramaderia (bestiar oví i cabrum) i aviram. Indústria de mobles i tèxtil. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila és situada a la plana. Església parroquial de Sant Mateu (segle XIII), amb un notable portal romànic amb capitells esculpits, encara que la nau és gòtica; conserva una gran creu processional del 1397, el reliquiari dit de Madona Galina (1424) i diverses altres obres.
El terme comprèn el santuari dels Àngels, patrona de la vila, i la torre del Palomar.
Enllaç web: Ajuntament
Sant Martí de Fenollet (Fenolleda)
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 10,72 km2, 440 m alt, 57 hab (2011)

(occ: Sant Martin de Fenolhet; fr: Saint-Martin-de-Fenouillet) Situat al sector de llengua occitana, als vessants meridionals de la serra de l’Esquerda, a llevant de la collada de Ventafarina. Les zones més muntanyoses són cobertes de bosc i de matollar.
La superfície agrícola es dominada pel conreu de la vinya, que produeix vi amb denominació d’origen controlat; també hi ha arbres fruiters (presseguers i albercoquers), hortalisses (carxofes i enciams), pastures i farratge. Hi ha una cooperativa vinícola amb 8.000 hl de capacitat. Mines de feldspat.
El poble és situat a la dreta de la Riberòla.
El municipi també comprèn l’antic terme de Taixac.
Brosquil, el
Llogaret, situat al sud del terme, prop de la costa.
L’església és dedicada a sant Vicent.
Brolls, es
Vénda de l’illa, a la parròquia de Sant Francesc.
