Veïnat, situat a la confluència de la riera Gran amb la de can Dorca.
Cal Monjo
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Cal Canonjo
(o Cal Canonge) Veïnat, situat a l’est de Masbarrat.
Talteüll (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 53,47 km2, 105 m alt, 878 hab (2013)
(ant: Taltevull, fr: Tautavel) Situat al massís de les Corberes i a la serra de Talteüll (518 m alt), a la vora del Verdoble, afluent de l’Aglí, al nord-oest de la comarca, al límit amb Occitània i la Fenolleda.
Economia agrícola: vora el riu s’estenen els conreus de regadiu, destinats a verdures i fruiters (albercocs); els de secà es destinen a la viticultura, que ocupa la major part de les terres conreades. Explotació de pedreres.
El poble és situat a l’esquerra del Verdoble, al voltant de l’església parroquial i on destaquen la torre de Talteüll (segle XIV) i restes de l’antic castell de Talteüll (esmentat ja el 1011). Museu de la Prehistòria.
A la serra de Talteüll hi ha la cova de l’Aragó, on s’han trobat importants restes humanes del Paleolític inferior (l’home de Talteüll).
El municipi comprèn també la capella i antic poble de Santes Puelles.
Tales (Plana Baixa)
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 14,53 km2, 242 m alt, 836 hab (2015)
Situat en terreny accidentat, a la vall del riu de Sonella, entre les serres de Cantallops i d’Espadà, al sud-oest de Castelló de la Plana.
L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu, que aprofita aigües de fonts; els conreus més difosos són els de garrofers i d’oliveres, en els sectors de secà, i les hortalisses i els tarongers en les àrees irrigades. Bestiar porcí. Bona part de la població treballa a les indústries d’Onda. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
La part més antiga del poble és a la falda d’un turó coronat per les ruïnes del castell de Tales; l’església parroquial de Sant Joan (segle XIX) és a la part més moderna.
Enllaç web: Ajuntament
Sureda (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 34,54 km2, 42 m alt, 3.107 hab (2013)
(fr: Sorède) Estès des de la serra de l’Albera fins a la plana regada de la dreta del Tec, on hi ha la vall de Sureda, amb el bosc de Sureda, regada per la riera de Sureda, que s’obre a la plana després de les gorges de la farga de Sureda.
Economia agrària: els conreus, que són de secà, es destinen a oliveres i a la vinya, que ocupa preferentment els terrenys més plans; producció de vi. També hi és important la producció de fruita. Ramaderia bovina, que aprofita els amplis terrenys dedicats al pasturatge. Població en ascens.
El poble és situat al peu de la serra de l’Albera. L’antic castell de Sureda és situat al costat de l’església parroquial, romànica.
El municipi també comprèn el poble de la Vall de Montbram, les antigues esglésies de Santa Maria de la Coberta i de Santa Magdalena de Veda i el castell d’Oltrera.
Sumacàrcer (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 20,15 km2, 45 m alt, 1.168 hab (2015)
Situat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb la Canal de Navarrès, a la dreta del Xúquer i accidentat per la serra de Sumacàrcer, que s’aixeca en un fort pendent sobre l’estret pla al·luvial del riu. El sector forestal ocupa dues terceres parts del terme, amb pins i matollar.
La base econòmica és l’agricultura: predomina el regadiu, que aprofita aigües derivades del riu, a través de la sèquia d’Escalona, sobre el secà; els conreus més estesos són els de les hortalisses, els tarongers i l’arròs, al regadiu, i garrofers i oliveres, al secà. Àrea comercial d’Alzira.
El poble, d’origen islàmic, és a la dreta del Xúquer, al peu de la serra; l’església parroquial actual, dedicada a sant Antoni i sant Nicolau de Bari, fou bastida a mitjan segle XVIII. Resta en part l’antic castell de Sumacàrcer o de Penya-roja, prop del poble.
Enllaç web: Ajuntament
Suera (Plana Baixa)
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 22,22 km2, 316 m alt, 564 hab (2015)
(o Sueres) Situat al sud-oest d’Onda, dins la subcomarca de la serra d’Espadà, al vessant septentrional d’aquesta, a les vores del riu Sonella.
És conrea gran part del terme municipal; els conreus més estesos són els de secà; sobresurten els de garrofers, oliveres i cereals; el regadiu ocupa una petita part de la superfície total, aprofita aigües derivades del riu i produeix hortalisses i arbres fruiters. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Àrea comercial de Castelló de la Plana. Bona part de la població activa treballa a la indústria d’Onda.
El poble, dit també Suera Baixa, és a la dreta del barranc de Castres. Església parroquial de la Nativitat (segle XVIII).
El terme comprèn també la caseria de Pedralba i els despoblats de Suera Alta, Sabdén i Castres.
Enllaç web: Ajuntament
Sueca (Ribera Baixa)
Municipi i capital comarcal de la Ribera Baixa (País Valencià): 92,52 km2, 3 m alt, 28.252 hab (2015)
Situat vora el litoral, entre l’Albufera de València i el riu Xúquer, és a dir, des del cap de Cullera fins a la gola del Perelló.
La principal activitat econòmica és l’agricultura, totalment de regadiu, que utilitza aigües derivades del Xúquer per mitjà de sèquies, entre les quals destaca la sèquia major de Sueca. El conreu més estés és l’arròs, del qual Sueca és el primer productor del País Valencià, la qual cosa converteix el municipi en un important centre arrosser. El segueixen en importància els tarongers, les pomeres, els cereals i les hortalisses. L’activitat industrial és escassa i bàsicament es deriva de l’agricultura (molins arrossers i fariners); hi ha també indústria de materials per a la construcció, potenciada pel desenvolupament urbanístic dels municipis turístics situats a la costa. Àrea comercial de València.
La població viu concentrada en petits nuclis a més del cap, entre els quals sobresurten el Perelló i el Mareny de les Barraquetes.
La ciutat és 1 km a l’esquerra del Xúquer; l’església parroquial (Sant Pere), d’una sola nau, fou edificada a partir del 1695, és notable l’església de la Mare de Déu de Sales (1615).
S’independitzà de Cullera el 1607, però es mantingué dins l’orde de Montesa fins el 1803, en que fou creat el ducat de Sueca.
El municipi comprèn, encara, l’antiga illa i caseria de l’Estell, els despoblats i partides de Cincelles, Alborx, Fàrgolos, Vilella, Junçana, i el santuari de la muntanyeta o cabeçol dels Sants.
Enllaços web: Ajuntament – Mostra Internacional de Mim – Metereologia – Club Bàsquet
Sucaina (Alt Millars)
Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 51,57 km2, 810 m alt, 183 hab (2015)
(cast: Zucaina) Situat al sector d’interfluvi entre el riu Millars i el riu de Vilafermosa, i drenat pels barrancs de Santa Anna i del Villar, afluents per la dreta del segon, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme és accidentat i ocupat en gran part per boscs de pinedes i d’alzinars.
Només s’hi conrea una petita part del territori, amb agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya); el regadiu és limita a 7 ha d’hortalisses. Ramaderia de llana. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.
La vila, d’origen islàmic, és troba enlairada dominant la vall del barranc del Villar, a llevant del terme; l’església parroquial és dedicada a el Salvador. Formà part del ducat de Vilafermosa.
El municipi comprèn també diversos veïnats esparsos i la coneguda ermita de Santa Anna.
Enllaç web: Ajuntament
Sot de Xera (Serrans)
Municipi dels Serrans (País Valencià): 38,75 km2, 345 m alt, 424 hab (2015)
(cast: Sot de Chera) Situat a la vall mitjana i baixa del riu de Xera (dit també riu de Sot) fins poc abans de la seva desembocadura al Túria, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme es força muntanyós i accidentat, i és ocupat en gairebé el 90% per la vegetació espontània, amb importants extensions de boscs de pinedes.
L’agricultura és predominantment de secà, localitzada als bancals més propers al poble, amb conreus de garrofers, cereals, oliveres i vinya; prop del riu hi ha hortalisses i arbres fruiters. Darrerament hi pren importància la funció com a centre d’estiueig. Població en descens.
El poble és a l’esquerra del riu de Xera, prop de les restes d’un antic castell islàmic; de l’església parroquial de Sant Sebastià depengué la de Xera, municipi que s’independitzà el 1840.
