(la Baronia de Rialb, Noguera)
Veure> la Torre de Rialb (caseria i cap del municipi).
Torrabadal * -Noguera-
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Torques, serra de -Plana Baixa-
Contrafort (668 m alt) de la serra d’Espadà, al límit amb el terme de l’Alcúdia de Veo, que separa les aigües del riu de Sonella i de la rambla d’Artana.
Torques -Alt Palància-
Toro, serra del -Safor-
(Barx / Simat de la Valldigna, Safor)
Sector de la serra de Valldigna, entre els dos termes, entre la serra de Buixcarró i el Mondúver, que culmina a 607 m alt, al límit dels dos termes, que continua vers el nord per l’altiplà dit el pla del Toro, que domina la Valldigna.
Toro, illa de -Mallorca-
Illot de la costa, davant la punta o banc d’Eivissa. Hi ha un far.
Toro, el -Menorca-
Santuari (la Mare de Déu del Toro), situat al cim de la muntanya del Toro (385 m alt), màxima elevació orogràfica de l’illa, a llevant de la vila, és un excel·lent mirador sobre tota Menorca; darrerament hi ha estat instal·lat un repetidor de televisió.
La tradició atribueix la troballa de la Mare de Déu a uns ermitans de Llinàritx que acudiren a la muntanya guiats per una columna de llum. Però cal situar la fundació del santuari vers el 1288, immediatament després de la conquesta. El pariatge de Jaume II de Mallorca cita la capella de Sant Salvador del Toro a la demarcació parroquial de Sant Llorenç de Binixems.
L’església fou regida successivament per mercedaris (fins el 1297), capellans diocesans, augustinians (1595-1835), franciscans (1880-81), ermitans de Sant Pau i Sant Antoni (1941-68) i darrerament per franciscanes. La comunitat augustiniana tenia nombroses propietats rústiques (sa Terra Rotja, es Peu del Toro, Binicreixent, es Rafal des Frares, Lanzell i Berbatxí) i arribà a tenir 28 sacerdots i 8 frares llecs. Hi havia hostatgeria per als visitants i escoles de gramàtica, filosofia i teologia.
L’església actual fou iniciada el 1670, que formava amb les dependències monacals un massís conjunt fortificat, protegit per una torre quadrada de la fi del segle XVI. El santuari ha estat restaurat diverses vegades, les darreres després de la guerra de 1936-39, que fou molt malmès (la imatge es pogué salvar i fou coronada canònicament el 1943), i el 1972.
La Mare de Déu del Toro és considerada patrona de Menorca des de segles (la festa és el 8 maig).
A més del santuari, hi ha una casa diocesana d’exercicis (des del 1933), un gran monument al Sagrat Cor (inaugurat el 1944, damunt un d’anterior als morts de la guerra d’Àfrica).
Toro, el -Ribera Alta-
Despoblat.
Torn, coll de
(Cauders de Conflent, Conflent / Matamala, Capcir)
Depressió (1.902 m alt) de la línia de crestes que separa el Capcir de les Garrotxes de Conflent, per on passa l’antic camí de Formiguera a Prada.
Tormos, sèquia de
Sèquia que pren l’aigua del Túria pel seu marge esquerre, amb la qual es reguen les terres de l’Horta de València. És una de les vuit grans sèquies derivades del Túria.
S’estén al llarg d’11 km des de Paterna fins a València, passant per Burjassot. Es compon de 10 files. Pertany a la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València.
Tormo de Cirat, el
Poble (418 m alt), a l’est de la vila, al nord del Millars. L’església (la Mare de Déu dels Desemparats) depèn de la parròquia de Cirat.
Després de la conquesta cristiana pertangué a Abü Sa’ïd, el qual donà el lloc al bisbe de Sogorb i, després, l’any 1247, a l’arquebisbe de Tarragona.
Lloc de moriscs, l’any 1602 tenia sis focs. En posseïren la senyoria els Carròs.
Dades dels Països Catalans 