Caseriu de l’illa, a la costa septentrional, a la franja baixa que uneix les dues zones més altes de l’illa.
A llevant hi ha la cala del racó des Caló, al peu de sa Mola.
Caló, es
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Geografia
Calmatges
(Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà)
Veïnat.
Calm, roc de la -Alta Cerdanya-
Cim (2.204 m alt) del massís muntanyós limitat per les valls de la Tet i d’Angostrina i que, separat del Carlit, per aquesta vall, davalla vers el pla de la Perxa pel sud-est.
Al vessant meridional hi ha l’estació d’esports d’hivern de Font-romeu.
Calm, la * -Ripoll-
Altre nom de la muntanya i del santuari de la Cau.
Callosilla
(Callosa de Segura, Baix Segura)
Caseriu, situat a l’enclavament del camp de Callosilla, al nord de la serra de Callosa i separat del sector principal pel terme de Redovà.
Callosa, serra de
(Callosa de Segura / Coix / Redovà, Baix Segura)
Elevació muntanyosa (568 m alt), de materials triàsics, descarnada i abrupta, a la zona deltaica del Segura, a l’esquerra del riu.
Constitueix la darrera avançada de les serralades peni bètiques que fan de límit amb la fossa del Segura.
El seu cim és termenal dels tres municipis, els nuclis urbans dels quals s’estenen al llarg del raiguer.
Tormos (Marina Alta)
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 5,36 km2, 125 m alt, 323 hab (2016)
Situat en una vall de la terminació oriental de la serralada Pre-bètica valenciana, a la vall de Pego, a la conca mitjana del riu Girona (la Rectoria de Ràfol).
Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són els d’oliveres, ametllers, garrofers i cítrics. Pedreres. Pertany a l’àrea comercial de Gandia. La població tendeix a reduir-se, malgrat que darrerament s’ha estabilitzat.
El poble, d’origen islàmic, és al sector de contacte entre el pla i la muntanya; l’església parroquial de Sant Lluís Belfou depèn de la del Ràfol d’Almúnia.
Tingueren la senyoria els comtes de Ròtova, i formà part de la Rectoria.
Enllaç web: Ajuntament
Tor-la-ribera (Ribagorça)
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 31,89 km2, 1.085 m alt, 103 hab (2016)
(o Torlarribera, cast: Torre la Ribera) Situat al límit amb l’Alta Ribagorça, estès des del massís del Turbó fins a la vall de l’Isàvena, al sector nord-oest de la comarca. Drenen el terme la ribera de Vilacarle i el seu afluent, per la dreta, el torrent de la Vall. Dues terceres parts del terme no són conreables, i estan ocupades per erms, pasturatges, bosc, però predomina el matollar.
Els cereals ocupen gairebé totes les terres llaurades (ordi i blat). Ramaderia de bestiar oví i boví. Àrea comercial de Graus.
El poble, dit simplement la Torre, és situat en un coster, tot dominant la confluència del torrent de la Vall amb la ribera de Vilacarle, al voltant de l’església parroquial de Sant Abdó i Sant Senén.
El municipi comprèn, a més, els pobles de Vilacarle (antic cap municipal), Visalibons i les Viles de Turbó (amb l’important balneari d’aigües minerals) i les caseries de Cercuran, Brallans, Santanulla, Magarrofes i Sant Aventí.
El terme es troba a la zona de parlars de transició entre el català i l’aragonès.
Torís (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 80,51 km2, 270 m alt, 6.609 hab (2016)
(cast: Turís) Situat a la vall dels Alcalans, comprèn l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb la Foia de Bunyol, i és regat, al sector meridional, pel riu Magre.
Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu, que aprofita aigua del riu derivada per mitjà de sèquies. Els conreus més estesos són els de tarongers, arbres fruiters i hortalisses als sectors de regadiu, i els de garrofers, oliveres i en especial vinya a les àrees de secà (cooperativa vinícola); el vi de Torís és molt apreciat. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. La indústria és molt diversificada, sobretot la de fabricació de materials per a la construcció i l’alimentària. Àrea comercial de València.
La vila, d’origen islàmic, és al sector septentrional del terme; l’antiga església parroquial dels Dolors fou restaurada modernament; l’actual (la Nativitat) fou bastida en 1767-77.
Dins el terme han estat trobades un bon nombre de restes romanes. El terme també comprèn les caseries de Cortitxelles i de Calabarra, i el despoblat de Serra.
Enllaç web: Ajuntament
Torderes (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 9,91 km2, 138 m alt, 163 hab (2013)
(fr: Tordères) Situat als darrers contraforts del sector sud-oriental dels Aspres, que davalla des del roc de Quers fins a la vall del Rard. El terme és molt trencat i és drenat per la riera de Torderes i per diversos torrents que conflueixen, per la dreta, en el Rard: el torrent de Caraig (límit oriental del terme), la riera de Torderes, els torrents Monar, de la Joncairola i de la Cadira i el córrec del Fornàs (límit meridional).
La part meridional i més accidentada del terme és, en part, boscada d’alzines sureres i coníferes (el bosc de Torderes), i la resta és cobert del conreu principal que és la vinya (destinat a la producció de vins d’aperitiu, a vi de qualitat superior i a vi corrent de taula.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la dreta de la riera de Torderes i al voltant de l’església parroquial de Sant Nazari, romànica, d’una nau, amb campanar d’espadanya, conserva retaules barrocs dels segles XVII i XVIII.
