Arxiu de la categoria: Geografia

Torre del Comte, la (Matarranya)

3 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 19,33 km2, 497 m alt, 142 hab (2014)

(o del Compte) Situat en un terreny muntanyós, a les ribes del Matarranya, drenat a més pels barrancs del Regall i de la vall de Viguera. La meitat del territori és coberta de bosc de pins.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, olivera i vinya) sobre els de regadiu (farratges i patates), que aprofiten aigües derivades del riu, a través de la sèquia d’Arnau. Ramaderia ovina i porcina; avicultura. Àrea comercial d’Alcanyís. Població en descens.

La vila és situada damunt un tossal, entre les valls del Matarranya i del Regall, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere (esmentada ja el 1280). Hi ha interessants casals d’època renaixentista.

Torre de Vilella, la (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 33,54 km2, 611 m alt, 208 hab (2014)

(cast: Torrevelilla) Situat a l’esquerra del riu Mesquí, al sector occidental de la comarca, al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó, accidentat, al sector meridional, per la serra de la Ginebrosa; la resta del municipi és relativament plana, drenat per diversos torrents que desguassen directament, per la dreta, al Guadalop.

L’agricultura és l’activitat econòmica predominant, amb conreus de secà (cereals, arbres fruiters, ametllers i, sobretot, oliveres); la resta són bosc de pins i alzines i matollars. Ramaderia ovina i porcina; granges d’aviram. Àrea comercial d’Alcanyís. Població en descens.

La vila és al peu de la serra de la Ginebrosa, a l’extrem meridional del sector més pla del terme, al voltant de l’església parroquial de Santa Quitèria, esmentada ja el 1280.

Està situat en el límit lingüístic amb el castellà.

Torre de les Maçanes, la (Alacantí)

12 Respostes

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 36,74 km2, 785 m alt, 743 hab (2014)

(cast: Torremanzanas) Situat en un terreny muntanyós, al sistema Pre-bètic valencià, a les ribes del barranc de la rambla de la Torre, que neix dins el terme als vessants de la serra del Rentonar i, després de travessar el de Xixona, desemboca per l’esquerra al riu de Montnegre, al terme de Busot; a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb l’Alcoià i la Marina Baixa.

Predomini de l’agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els de cereals, seguits dels d’ametllers i d’olivera. Ramaderia i avicultura. Petita indústria derivada de l’agricultura i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial d’Alacant. Població en descens.

La vila és a l’esquerra de la rambla de la Torre; església parroquial de Santa Anna.

El municipi comprèn, a més, diverses masies i partides.

Enllaç web: Ajuntament

Torre Baixa (Racó)

5 Respostes

Municipi del Racó (País Valencià): 4,7 km2, 760 m alt, 429 hab (2014)

(cast: Torrebaja, ant: Torre de Orchet) Situat al centre de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme, molt reduït, s’estén a la dreta del Túria, a l’indret de la seva confluència amb el riu Ebrón; el terme de Castellfabib separa el sector principal de l’enclavament de Torre Alta. El territori és pla i regat amb l’aigua del riu.

Agricultura amb conreus de regadiu, principalment pomeres, a una gran part del terme, a més d’hortalisses i d’altres arbres fruiters. Magatzems de fruita i indústria derivada del sector agrícola (fabricació d’embalatges de fusta). Darrerament la població ha sofert un fort corrent emigratori.

El poble és a l’esquerra del riu Ebrón; església parroquial de Santa Marina (1678-86).

El municipi comprèn, a més, l’enclavament de Torre Alta i el despoblat de Villar de Orchet.

Enllaç web: Ajuntament

Torralba del Pinar (Alt Millars)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 21,64 km2, 729 m alt, 48 hab (2014)

Situat al massís de la serra d’Espadà, a cavall entre els vessants del Millars (on s’estén la major part del terme) i del Palància, al límit amb l’Alt Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme és drenat per la rambla de Fontes, que desguassa al Millars. El territori és molt muntanyós i el 61 % de la superfície és de pineda (amb la important pineda de Torralba o de Téjar) i garriga.

Agricultura de secà, amb conreus d’ametllers, cireres i vinya. Ramaderia modesta. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

El poble és situat al sud del terme; l’església parroquial de Sant Salvador és sufragània de la de Vilamalur.

Enllaç web: Ajuntament

Toro, el (Alt Palància)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 110,13 km2, 1.011 m alt, 256 hab (2014)

Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb l’Aragó, a la zona de parla castellana del País Valencià; accidentat per la serra del Toro, que comprèn el sector nord-oest de la comarca; des d’ací, les terres baixen cap al sector de llevant, que forma part ja de l’altiplà de Barraques. Es drenat pel riu d’Orduña i pel Palància (que neix dins el municipi). El terme és molt muntanyós.

Economia agrícola, només es conrea una petita part del territori; el principal conreu és el de cereals. Ramaderia. Població en descens.

La vila és situada al sector més pla del terme; l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels conté un interessant retaule de Sant Gregori, Sant Joan Baptista i Santa Caterina d’Alexandria.

Enllaç web: Ajuntament

Calvari, el

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Santuari, al puig del Calvari, al nord-est de la vila. Hi és venerat un grup escultòric de pedra (Crist crucificat i Maria al peu de la creu), possiblement del segle XIII.

Segons la tradició, fou trobat a la cala de Sant Vicent. Traslladat al puig, no li fou construït un edifici fins al final del segle XVIII.

Hi té lloc per setmana santa la cerimònia del Davallament.

Calpes, Los

Deixa un comentari

(la Pobla d’Arenós, Alt Millars)

Caseriu, al sud del poble.

Calonge -Mallorca-

1 Resposta

(Santanyí, Mallorca Migjorn)

Poble, al límit nord-est del terme. S’originà per la parcel·lació d’una antiga possessió (segle XVIII).

Prop seu tingué lloc, a la fi de la guerra de Successió, una batalla (1715) entre les tropes filipistes desembarcades a cala Llonga i les de l’illa.

L’església de Sant Miquel, neoromànica, que substitueix la construïda al segle XIX, fou feta segons pla d’Antoni M. Alcover; fou erigida vicaria in capite el 1933.

Calobra, sa

7 Respostes

(Escorca, Mallorca Tramuntana)

Llogaret, situat al fons d’una vall propera a la costa, on la cala de sa Calobra s’obre entre els dos morros de ses Felles i de sa Vaca.

A l’extrem oriental hi ha la desembocadura de l’engorjat torrent de Parets, i al centre, la torre de sa Calobra (o des Bosc, o de Penya Roja), edificada el 1596.

Hi ha l’església de Sant Llorenç de Sa Calobra (segle XIII), al coll que comunica aquesta vall amb la de Tuent, llogaret al qual també servia.