(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Cap de la costa sud del municipi, a ponent de la punta Roma, que forma un alt i extens penya-segat.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Cap de la costa sud del municipi, a ponent de la punta Roma, que forma un alt i extens penya-segat.
Extrem sud-oriental de l’illa de Cabrera, damunt l’illa de l’Imperial.
Despoblat, dins el terme de les Segarres Baixes.
Hi ha restes de l’antiga església parroquial (Sant Just), del segle XI, i del castell de Falç, els senyors del qual eren castlans de Ribagorça. Arnau Mir de Tost el llegà (1071) a la seva filla Ledgarda i al seu nét Guerau.
Als segles XI i XII hi havia a l’església una comunitat de canonges regulars, regida per un abat, però el 1161 el bisbe de Lleida subordinà l’església al prior de Roda.
Despoblat, que donà nom a la sèquia de Faitanar, un dels dos braços de la de Benàger i Faitanar.
(Conflent)
Afluent dretà de la Tet, que neix al pic de Cimbells i desemboca als banys de Toès.
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Raval de l’antic municipi de Figuerola d’Orcau.
Veïnat, al sud-oest de la vila.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida i antic lloc, al sud de la ciutat. Fins a la conquesta cristiana era el nucli més poblat del terme.
En resta l’antiga església parroquial (Sant Jaume), reformada al segle XVII, que conserva un retaule del segle XVI.
Aquest lloc era una antiga comanda de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa.
(Sant Joan de l’Énova, Ribera Alta)
Partida.