Dena i caseria, 3 km a l’oest de la ciutat, a l’esquerra del Bergantes.
Tingué l’origen en la gran fàbrica de teixits de llana, actualment enrunada, establerta per Joan Giner el 1825, que comportà l’acceleració de la decadència dels tradicionals telers familiars i la formació d’un proletariat industrial. Es construí una colònia, amb església i escoles.
El 1926 l’empresa féu fallida, i els obrers emigraren a la regió de Barcelona.
Colònia industrial, situada vora l’Ebre, fora del meandre.
Hi ha una capella dedicada a sant Jaume.
Colònia industrial. Conserva una capella dedicada a sant Joan.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Santuari (la Mare de Déu de Fabregada), a l’oest del poble.
(les Planes d’Hostoles, Garrotxa)
Veïnat i colònia industrial, a la vora del riu Brugent.
Llogaret, al sud del poble, al sector septentrional de la Platja de Sant Joan.
La seva església del Roser depèn de la parròquia de Sant Joan d’Alacant.
(Conflent)
Riu de la comarca, tributari per l’esquerra de la Tet, que neix al gorg Negre (que forma, juntament amb el gorg Blau, els estanys d’Évol), al vessant meridional del massís de Madres; desemboca a Oleta juntament amb la riera de Cabrils.
La vall d’Évol, una de les que forma les Garrotxes de Conflent, inclou els pobles d’Orellà, Évol i Tuïr d’Évol.
Poble, situat a l’esquerra del riu d’Évol. La seva església parroquial, romànica (segle XI), és dedicada a sant Andreu. Conserva un notable retaule gòtic dedicat a sant Joan Baptista, del Mestre de Rosselló, així com un retaule renaixentista (1578) del Roser.
Al nord del poble s’aixequen les ruïnes del castell d’Évol, centre del vescomtat d’Évol, al peu del qual hi ha la capella de Sant Esteve.
Grafia tradicional de la població d’Ebo.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Elevació (449 m alt), damunt la costa occidental (penyal de s’Evangèlica).
Hom bastí prop seu, al nord-est, el 1617, una torre de defensa anomenada torre Nova de s’Evangèlica.
