Cala i urbanització, a llevant de Cala Ratjada.
Gat, cala -Mallorca-
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Gasulla, barranc de la
(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)
Barranc, afluent de la rambla Carbonera, que conté un important conjunt de balmes i coves amb pintures rupestres prehistòriques de l’estil dels pintors de les serres.
Els dos jaciments més importants per la quantitat i l’interès de les figures són els de la cova Remígia i el cingle de la Cova Remígia. Però hi ha una altra sèrie de jaciments pintats dins del mateix barranc o als encontorns (el racó de Molero, el racó de Gasparó, el barranc de les Dogues, el barranc del Mas Blanc i el barranc del Cingle), tots amb pintures semblants a les dels dos grups de Remígia.
Gasiona, la
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
Turó que tanca pel sud el pla de l’Arc, entre la Maigmudella i el Gaidó.
Gascons, barranc dels
Barranc, afluent, per la dreta, del barranc de Calapatà.
El 1908 Breuil descobrí una balma amb pintures rupestres prehistòriques, del grup dels pintors de les serres. Foren arrencades vers el 1924 i han desaparegut.
Les representacions eren figures de bèsties (cérvols, cabres) i caçadors amb arc.
Gasamir, pic de
(Castell de Vernet / Vernet, Conflent)
Contrafort occidental (2.422 m alt) de la pica del Canigó, en forma d’aspra cresta, entre les valls de Cadí i de Sant Vicenç.
Garumba, mola de la
Mola dels ports de Morella (1.142 m alt), al límit amb el terme de Forcall, que separa el Bergantes del seu afluent, el riu de Calders.
Gars, el
(la Granja de la Costera, Costera)
Enclavat, entre els termes de Vallès de la Costera i de Xàtiva, a l’esquerra del riu Cànyoles.
Garrotxes de Conflent, les
(Conflent)
Sector del nord-oest de la comarca, format per les valls de Cabrils i d’Évol, que davallen des del massís de Madres i conflueixen conjuntament a la Tet a Oleta.
Terreny calcari, sòls àrids i pobres de conreu, dedicats a la cria de bestiar. Experimenta un procés rapidíssim de despoblament.
Gàrrola, la
Advocació (la Mare de Déu de la Gàrrola) de l’església parroquial del poble.
Garrofera, la -varis geo-
la Garrofera (Alzira, Ribera Alta) Caseria, a 15 km del nucli urbà.
la Garrofera (Benafigos, Alcalatén) Caseria, 3 km al sud de la vila.
la Garrofera (Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre) Antic lloc, que, amb els Frares i Santa Coloma, forma els Llogarets, municipi annexat a Faura el 1845.
la Garrofera (Guadassuar, Ribera Alta) Caseria, a 12 km del nucli principal, a tocar de la caseria del municipi d’Alzira.
la Garrofera (Xàtiva, Costera) Enclavat (1,04 km2), dins el terme de Bellús (Vall d’Albaida), al vessant meridional de la serra Grossa.
la Garrofera (Xelva, Serrans) Despoblat, desaparegut arran de l’expulsió dels moriscs i situat prop del nucli actual.
