Poble i nucli residencial, al vessant oriental de la serra de na Burguesa, a ponent de la ciutat.
Es formà en el decurs del segle XIX; depengué de la vicaria i santuari de la Bonanova fins al 1860, que fou construïda l’actual església (Sant Salvador), erigida en parròquia el 1911.
Prop seu hi ha les coves de Gènova, d’origen càrstic, descobertes el 1906 i obertes al públic el 1945.
Serra que tanca pel sud la vall de Pego, a llevant de la serra del Cavall.
(Campossí, Fenolleda / Eus, Conflent)
Cim (1.104 m alt) de la serralada que separa els dos municipis, a l’est del roc del Rosselló (o roca Gelera).
(l’Alfàs del Pi / Benidorm, Marina Baixa)
Alineació muntanyosa (432 m alt) subbètica. És la part emergida d’un anticlinal costaner.
Encara que l’altitud és modesta, origina una llarga costa espadada anomenada penyes d’Arabí, prop de Benidorm.
L’any 2005 fou declarat parc natural per la Generalitat Valenciana.
Cim (2.452 m alt) de la serra de Cardet, que separa les valls de Barravés i de Boí, al sud del port de Gelada (2.075 m alt), al camí de Senet a Barruera.
Veure> puig de Bastiments (massís muntanyós).
Extrem occidental de l’illa, amb una antiga torre de defensa.
El 1775 constava la vénda de sa Punta de sa Gavina.
(Peralta i Calassanç, Llitera)
Poble (644 m alt), situat a la dreta del barranc de Gavasa, afluent de la Sosa de Peralta, per l’esquerra, al peu de la muralla calcària que tanca la vall.
De la parròquia depèn el monestir de Vilet, centre d’una antiga quadra.
Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia, a més, l’antic poble de Llavassui.
Poble, a la vall del Múria, a l’esquerra del riu de Gavàs; aquest riu neix al massís del Turbó, al port de les Ares (la capçalera és anomenada riu de les Ares), drena la vall del Múria i aflueix a l’Éssera per l’esquerra, a l’entrada del congost de Ventamillo.
La muntanyeta de Gavàs (2.069 m alt) separa les valls del Múria i de Bardaixí.
La parròquia és dedicada a sant Jaume.
Veure> congost d’Ovarra (pas estret de l’Isàvena).
