Despoblat (1.107 m alt), situat damunt la riba dreta del barranc d’Iscles, afluent per la dreta de la Valira de Cornudella. L’església parroquial és dedicada a sant Martí.
Havia format part de l’antic terme de Cornudella de Valira.
(la Vall de Laguar, Marina Alta)
Despoblat, a la sortida de l’estret d’Ísber, profund congost per on corre el barranc de l’Infern, nom que rep en aquest indret el Girona.
El 1900 fou projectat el pantà d’Ísber per a regar 1.500 ha; és receptor d’una conca de 57 km2 i té uns recursos eventuals d’11 hm3; en 1943-44 hom hi realitzà obres d’impermeabilització, puix que experimentava pèrdues; la resclosa té 27 m d’altura.
L’antic nucli de població fou lloc de moriscs (11 focs el 1602) de la parròquia d’Orba des del 1534, dins la fillola d’Oliva.
Riu (59 km) de la xarxa pirinenca que recorre la Ribagorça entre l’Éssera i la Noguera Ribagorçana, paral·lelament a aquests rius.
Neix al vessant meridional dels pics Gallinero i del Baciver de Castanesa, i després de travessar la serra de Vallabriga pel congost d’Ovarra, solca la Ribagorça, on forma la ribera d’Isàvena en direcció nord-est – sud-oest, i rep per la dreta el barranc de Vilacarle, que devalla de la serra del Turbó.
Prop de Lasquarri, vira cap a l’oest, i aboca les aigües a l’Éssera, poc abans de l’embassament de Barasona, el qual alimenten. Règim pluvionival.
Nom oficial que rebé el municipi després que li foren annexats l’antic terme de Roda de Ribagorça (1964), part del de Merli (1966) i el poble de Sant Esteve del Mall (de l’antic terme de Queixigar) i l’antic terme de Serradui (1980).
Massís muntanyós, el més oriental dels que formen el bloc de la comarca. Darrer estrep del massís cretaci del Maestrat, que s’estén paral·lela a la costa, entre aquesta i la vall d’Alcalà de Xivert.
Assenyala, al nord, el límit del pla de Vinaròs, i per la part meridional és separada de la serra del desert de les Palmes (a la Plana de Castelló) pel riu Segarra. Arriba als 573 m; l’altitud disminueix devers el mar, i determina una costa aspra amb espadats, com el cap d’Irta.
El quart d’Irta és una de les quatre parts en què es divideix el municipi de Peníscola.
L’any 2002 fou declarat Parc Natural per la Generalitat Valenciana.
Enllaç web: Parc Natural de la Serra d’Irta
(la Tor de Querol, Alta Cerdanya)
(ant: Isavals) Poble, situat a la vall de Querol, a la dreta del riu, aigua avall de la Tor de Querol.
L’antiga església parroquial de Sant Fruitós, esmentada ja el segle IX, romànica, ha estat restaurada modernament; conté el notable retaule gòtic de Santa Maria, de Ramon Destorrents, i un crucifix romànic, també restaurat.
(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa)
Santuari (la Mare de Déu de les Injúries), radicat a l’església de l’antic convent de caputxins de Sant Sebastià.
La imatge, segons la tradició, havia estat donada a la població per Jaume I el Conqueridor i sofert vexacions en una incursió musulmana.
És la patrona de la vila.
Congost que forma el riu d’Alcoi dins el terme, al límit amb el de Vilallonga de la Safor.
Entre les serres de Benicadell, al nord, i de la Safor, al sud.
Vall, afluent dretà de la vall de Carançà, prop de l’estany gran de Carançà.
S’estén al nord del pic de l’Infern (2.860 m), al peu del qual hi ha els estanys de l’Infern.
Nom que pren el riu Girona en el sector de congost que va des de la sortida de la vall d’Ebo fins al pantà d’Ísber.
