(Andorra)
Cim (2.548 m alt) de la línia de crestes que separa la vall dels Cortals d’Encamp de la baga de Soldeu.
Llosada, tossal de la
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Geografia
Llosa de Camatxo, la
(o la Llosa d’Olocaive) Poble, al vessant septentrional de la serra del castellet d’Aixa, entre Alcalalí (de la parròquia del qual depèn l’església dels Sants Reis) i Pedreguer.
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (24 focs el 1609) de la fillola d’Ondara. Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
Llosa, sèquia de la -Costera-
(Costera)
Sèquia de la comarca, que pren l’aigua del riu Cànyoles, aigua avall de la font Santa i a l’esquerra del riu.
Rega els termes d’Aiacor, Annauir, Torrella, Vallès de la Costera, la Granja de la Costera i Xàtiva (on forma els braçals de Terç i dels Albanyals), i continua dividida en el braçal de Sorió i el braçal de la Llosa, el segon dels quals rega les hortes de Corberà, Rotglà, Terrafort, Xàtiva i la Llosa de Ranes.
Llosa, la -Baixa Cerdanya-
(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Antic poble, situat a la vall de la Llosa, a la dreta del riu de la Llosa, aigua amunt del poble, sota les ruïnes del castell de Lles.
Pertangué a la mitra d’Urgell. La capella del castell esdevingué santuari dels Àngels de Viliella.
Llosa, coll de la -Conflent-
(Cauders de Conflent / la Llaguna, Conflent)
Depressió (1.866 m alt) de la serra que separa l’altiplà de la Quillana de les Garrotxes de Conflent, al nord del pic de la Tossa (2.038 m alt).
Llorts -Andorra-
Poble (1.413 m alt) de la parròquia, situat a la dreta de la Valira d’Ordino, a la seva confluència amb la riera de Llengonella.
Llorito * -Mallorca-
(Mallorca)
Nom popular del municipi de Lloret de Vistalegre.
Lloriac
Lloc, prop de la costa de Tramuntana. Hi ha un notable palau de la família dels barons de Lloriac.
L’albufera, o pantà, de Lloriac, és una zona pantanosa que es comunica amb la cala de Tirant.
En el pariatge de 1301-11 fou creada la parròquia de Santa Creu de Lloriac, que fou traslladada al començament del segle XV a l’església de Sant Narcís des Mercadal, que n’era sufragània i que canvià l’advocació per la de Sant Martí.
Llorençà, puig -Marina Alta-
(el Poblenou de Benitatxell, Marina Alta)
Cim (440 m alt) de la serra de Benitatxell, al sector meridional del promontori del cap de la Nau.
Llorença, font -Camp de Morvedre-
(Torres Torres, Camp de Morvedre)
Font, origen del reg d’una part important de les hortes del municipi.
