Caseria, entre la ciutat i Llucmaçanes.
Poble, situat al sud de la ciutat, prop de l’aeroport de Sant Lluís.
L’església de Sant Gaietà, sufragània de la de Santa Maria de Maó, fou bastida en 1877-85.
Caseria, al sud-oest de la ciutat.
Poble (786 m alt), situat a la dreta del riu de Queixigar. L’església parroquial és dedicada a sant Cristòfol. És conserven les ruïnes de l’antic castell de Lluçars.
Formà municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia, a més, el llogaret de l’Almúnia de Sant Llorenç i la quadra de l’Avellana.
(o es Carrer) Poble, situat prop de la costa, al nord de la vila. Resten tres de les cinc torres de defensa que tenia ja el segle XVI.
L’església (la Mare de Déu dels Desemparats) té un campanar d’espadanya.
Ha estat un lloc molt estimat per la seva bellesa; hi tingué una casa Sebastià Junyer i Vidal.
Lloc i destacament militar, prop de la costa meridional de l’illa, on hi ha la cala de Llucalari, a llevant de la platja de son Bou, de la qual la separa el cap de ses Penyes.
(Santa Llocaia, Alta Cerdanya)
Llogaret, a l’est del poble, prop del límit amb el territori de Llívia (Baixa Cerdanya).
És bastit al sud del coll de Lluç (1.345 m alt), al voltant de l’església de Sant Esteve, a la dreta del torrent de Lluç (que neix al puig d’Estaca i és tributari del Segre, per l’esquerra, a través del torrent de la Verneda).
El lloc fou donat el 890 pels comtes de Cerdanya al monestir de Ripoll.
(Rosselló)
Veure> Sant Miquel de Llotes (poble i municipi).
(o Llosas) Una de les capçaleres de la Vallhiverna, a la qual aflueix per la dreta. S’origina a la fosa de la glacera de Llosars, al vessant meridional de l’Aneto.
L’erosió remuntant de la conca de recepció de l’estany de Llosars (2 493 m alt) ha obert pregons esvorancs en el massís granític, prolongat al sud-est per la cresta de Llosars, entre la bretxa alta de Llosars i la bretxa de Llosars.
El barranc de Llosars, però, té un pendent suau, que esdevé gairebé nul a la pleta de Llosars (2.250 m alt), entre la qual i la Vallhiverna hi ha un lloc per al campament de Llosars. El principal immissari a l’estany procedeix de l’estany petit de Llosars.
Poble, al nord-oest de la vila. El santuari de la Mare de Déu del Llosar fou bastit al segle XVI (acabat el 1577), sobre un ermitatge anterior, i fou modificat posteriorment, amb edificis annexos (hostatgeria i casa dels ermitans).
Conserva un notable retaule gòtic de Valentí Montoliu (segle XV), i hom hi venera una imatge de marbre, gòtica (segons la llegenda, una marededéu trobada).
